Tentacles vaticans

El passat divendres sant a mitja tarda vaig poder veure i escoltar un concert de la Cappella Giulia vaticana, fundada al segle cinquè pel papa Gregori el Gran i reorganitzada pel papa Juli II (d'on li ve el nom), l'últim any del seu pontificat, el 1513. Quan vaig veure que la RAI anunciava aquest concert, m'hi vaig tirar de cap, perquè conec des de fa temps el director d'aquesta famosa formació musical, monsenyor Pablo Colino Paulís. Però en això vaig quedar fotut, perquè no era ell qui dirigia, i em vaig assabentar que ja fa algun temps ha deixat de ser el mestre del cor de la basílica més famosa del món.

Quan el vaig conèixer, aquest bisbe musical era un dels pocs habitants de ple dret del Vaticà, i corria per Roma amb un vehicle matrícula SCV (Stato Città Vaticano, que els romans diuen que significa Se Cristo Vedesse). Va ser excepcional: monsenyor Colino va venir, amb la seva Cappella Giulia, a fer un concert a Sant Esteve d'en Bas, fa uns anys. Al concert va dir que tenia moltes ganes de venir a la Vall d'en Bas, perquè el seu pare havia estat per aquí quan es feia la línia del tren d'Olot (1902-1911), i li havia sentit explicar històries i vivències; s'havia casat amb una garrotxina, i d'aquí el cognom matern, Paulís, cognom d'una nissaga de grans músics, tots ells del meu poble. Al cap d'uns anys, amb amics de Figueres vam anar a veure'l, precisament el dia que oferia un gran concert a l'església de Sant'Eustachio, amb motiu del cinquantenari d'haver sigut ordenat sacerdot. Casualitats de la vida, coses d'aquest nostre món cada dia més petit.

Al concert de la RAI d'aquest divendres sant el bisbe amic no dirigia, però vaig poder escoltar l'excel·lent cant polifònic Tu es Petrus, del gran Giovanni Pierluigi di Palestrina. Amb aquesta peça havia acabat el gran, increïble, concert a Sant Esteve d'en Bas que dirigí aquest musicàs extravertit, bisbe sense diòcesi i ciutadà del Vaticà, amb arrels familiars al meu poble. Li he escrit i em diu que era hora de calar le vele e raccoglier le sarte (plegar veles i recollir cordes). És –ves per on– una cita de la Divina comèdia (Inferno XXVII, 81). Itàlia sempre em sobrepassa llargament, llamp me mau.