De set en set
Ambient
L'ambient està enrarit, quan les aigües baixen brutes i es percep certa olor de podrit. La crisi d'Estat és molt més que una percepció i el Reino de España és un guirigall. S'ha entrat de ple en fallida i ja no hi ha poder judicial ni constitució que ho aturi. El seu demà és imprevisible.
Quan semblava que una conjunció de vents jugava a favor de Rajoy i els seus, amb certa complaença de l'Europa comunitària, la mateixa ventolera ha mostrat el que s'amagava sota les catifes. I les pròpies lluites internes dels populars han alimentat la batalla final, quan fins i tot Don Mariano haurà de visitar els tribunals i el dubte planeja sobre qualsevol carnet que porti el blau de les gavines. Aquesta vegada ni la monarquia podrà evitar el cop, quan prou feina tindrà ella mateixa per salvar els mobles.
La debilitat de Madrid hauria de ser una bona notícia per Catalunya. En la cruïlla definitiva del procés caldrà projectar un relat definitiu que porti cap a una negociació creïble. És el moment i s'han de deixar de banda les picabaralles de pati d'escola i les indefinicions interessades. La força de Catalunya s'ha de sustentar en la unitat i coherència d'acció.
Amb tot, no hem de voler qualsevol sortida per a Catalunya. S'ha de ser conscient que només tirarem endavant si sabem depurar amb èxit les nostres corrupteles particulars, vinguin de Pretòria o es confabulin al Palau de la Música, condemnant aquells que amb els seus milions fraudulentament guanyats ara intenten escapolir-se de les responsabilitats. Una futura república catalana ha d'estar neta d'indesitjables estafadors. Ara és el moment.