El diàleg, segons el PP

El PP assegura que aquesta és la legislatura del diàleg i quan ho defensa diu que aquesta forma de fer impregnarà tota l'acció política del govern de Mariano Rajoy. Impedir compareixences a la comissió de l'operació Catalunya, vetar resolucions aprovades al Congrés dels Diputats amb l'excusa de l'estabilitat econòmica o usar la fiscalia i altres poders de l'Estat per intentar aturar investigacions en curs sobre corrupció en deuen ser exemples. Cadascú interpreta el diàleg com vol. En tot cas, a Catalunya es continua tenint clar que parlar de diàleg sense afrontar el referèndum és una fal·làcia, i en els darrers dies n'hem tingut uns quants exemples.

El president del govern espanyol en persona va venir a Barcelona a prometre una pluja de milions en infraestructures. De fet, era una plugeta, ja que no complia ni els requisits de l'addicional tercera de l'Estatut que es deu a Catalunya. Però el més greu és que ni el seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, se'l creu i uns dies després anunciava que el pressupost de l'Estat reduïa a xavalla les promeses. I tot això tenint en compte que la mitjana d'execució dels pressupostos d'infraestructures de l'Estat a Catalunya dels darrers anys volta el 15%.

Però el relat basat en la mentida és una gran arma del PP a Catalunya, com, malauradament, ja sabem. Uns dies després la Generalitat muntava un gran acte a Madrid pel corredor mediterrani. Allà, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, venia com a gran concessió el baixador del TAV a Girona: una obra que no forma part del corredor i que... paga la Generalitat! I el darrer exemple: la presència, i, per tant, politització, de Soraya Sáenz de Santamaría en l'acte convocat per la Cambra del Llibre per donar suport a la candidatura de Sant Jordi com a patrimoni immaterial de la Unesco.

El govern espanyol intenta desactivar el sobiranisme amb els sistemes polítics tradicionals –que inclouen la guerra bruta– que altres cops han funcionat gràcies a la connivència catalana. No han entès que la situació ha canviat; que el poder del sobiranisme és, justament, que desborda, per la dreta i per l'esquerra, els polítics.