És l'hora dels polítics

Un dels últims articles publicats el titulava “Hem d'anar a totes”. Em referia especialment a la societat. Que la revolució dels somriures, ara, ha de ser la revolució de la resistència i de plantar cara. Les entitats independentistes i socials escalfen motors en silenci. Només la campanya dels sís apareguts arreu actua discretament. Estaran a punt per a quan els polítics donin el tret de sortida. Ara són ells els que han de parlar. Ara és la seva hora. Els ciutadans ja seguirem, però els polítics han d'anar al davant. I ho han de fer convençuts i units. I últimament s'han produït alguns fets i declaracions com a mínim poc adients. Durant uns dies, ha fet la impressió que els agafava un cert tremolor de cames davant les envestides brutals dels aparells de l'Estat espanyol. És cert que tant el president Puigdemont com el vicepresident Junqueras deien que el referèndum es convocarà i es realitzarà. Però, de moment, no sabem com ni quan. De moment. I aquest desconeixement inquieta molts polítics i també molts ciutadans. Tots són conscients que convocar i realitzar un referèndum no pactat suposa desobeir el TC i assumir-ne les conseqüències. De fet, el regidor de Vic té tota la raó quan diu que per fer una truita s'han de trencar els ous. Fer un referèndum no pactat amb l'Estat espanyol voldrà dir obeir la ciutadania i el Parlament català. I per això es necessita molta valentia i coratge. Però no ens podem quedar a mig camí. I, si el guanyem, començarà un nou procés, el de la república catalana. I, si el perdem, hem de continuar encara amb més força, igual que els escocesos. El referèndum és un tema de dignitat i llibertat. Tractant com tracta l'Estat espanyol la ciutadania catalana, és impossible ser ciutadà de Catalunya i no sentir-se humiliat. L'Estat ha utilitzat i utilitza tots els mitjans, fins i tot els il·legals, per destruir dirigents polítics i entitats sobiranistes catalanes. Davant del repte del referèndum, el govern del PP disposa de tota l'administració de l'Estat, els grans mitjans de comunicació estatals i la justícia a mida, especialment la fiscalia, i té el suport dels partits anomenats constitucionalistes. Ells tenen tot el poder i són capaços de tot, fins i tot d'impedir per la força la votació. No oblidem que l'Estat té tot el poder de l'Estat. Nosaltres, el poble de Catalunya, no tenim aquest poder. Però tenim l'única força que pot guanyar tota la maquinària del govern del PP. Tenim la gent, la població, la ciutadania. Direu que no sabem segur si som majoria simple o majoria absoluta (no ens deixen comptar-nos). Però, de majoria, en tenim. I la gent, el poble, si té els dirigents al davant, units i compromesos fins al final, no fallarà. Ho ha demostrat moltes vegades, i ho tornarà a demostrar.

Per als que encara esperen un referèndum pactat: que perdin tota esperança. Espanya (Castella) mai ha negociat res. Sempre ha volgut imposar el seu criteri. I sempre ho ha perdut tot. I això és el que passarà amb Catalunya. Davant dels fets històrics que s'acosten, els petits problemes, tensions i malentesos entre els independentistes no ens han d'amoïnar. La declaració solemne de tot el govern al Pati dels Tarongers de divendres passat posa en relleu el que ja sempre han dit i repetit Puigdemont i Junqueras: el procés no té marxa enrere. El referèndum, diu la ferma declaració signada per tot el govern, es convocarà i es realitzarà.

Només les armes el podrien impedir, i el govern espanyol i els seus acòlits saben que no les poden fer servir.