Salvar l'Empordà

Els fets demostren que en el segle XXI la comarca necessita ser salvada. Salvada? De qui o de què? De la incapacitat d'alguns humans de ser civilitzats (coherents, solidaris i respectuosos) amb tot allò que avui afecta a tots i que empitjora les expectatives del demà. La depredació de la terra, del mar i de l'aire per part d'alguns veïns és evident que no troba fre en el sentit comú de llums llargues, ni tampoc l'atura l'astènica normativa existent i encara menys les inexistents lleis protectores que haurien d'haver decidit els responsables de la cosa pública, però que no han fet ni fan per deixadesa, per interessos personals o per conveniències polítiques. I bé, si els que cobren per custodiar el patrimoni natural no ho fan, vet ací que el 2002 va haver de néixer Salvem l'Empordà, ara fa doncs els quinze anys que commemoren i celebren; aquest escamot de combat a favor de la moderació urbanística venia precedit pel Grup de Defensa dels Aiguamolls, dels setanta, i la Iaeden (Institució Alt-empordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura), dels vuitanta. Sense Salvem..., nascut en el moment de la darrera bombolla especulativa i ara en hores baixes, la totxana i el mallassu, el formigó i l'acer, i el maó i el PVC ens embafarien encara més. Salvem... és (perquè ens entenguem) una associació apolítica, encara que ni un servidor accepti l'adjectiu; doncs millorem-lo: és prepolítica perquè defensa i malda per protegir allò més elemental dels estadis previs de la política, o de la política primera, prearistotèlica i neolítica. També és –ara està de moda presumir-ne– transversal: pertany a l'estudiant i al jubilat, al botiguer i al pagès, al sociata i al cupaire...; potser només se n'exclouen per vocació i per interès la classe de promotors, feliçment fracassats gràcies a Salvem..., del que havia de ser Fluvià Marina a l'estuari del riu a Sant Pere, del Golf de Vilanera a l'Escala, de les urbanitzacions de cap Ras a Llançà o de Palau-saverdera, etc. Malgrat els esforços, no tot s'ha pogut corregir: la molt alta tensió (MAT), que ja travessa la comarca, pel volum i per l'impacte n'és una de les malauradament més “espectaculars”. I la pressió no s'atura: granges de porcs que empudeguen els aqüífers, ports esportius (ara a Tossa) amb què insisteixen a formigonar més cales i recers vinents, que deia M. Àngels Anglada. No acabaríem mai. Per això fem vots perquè un dia Salvem..., autodiluïda per innecessària, no celebri aniversaris. De moment els acotxarem en els actes festivoreivindicatius dels propers dies.