opinió
Garantia de drets, garantia de salut
La llei orgànica de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs és una llei garantista amb els drets i amb la protecció jurídica de les dones. És també una llei que ens acosta a la majoria de les legislacions que avui estan en vigor als països de la Unió Europea
Esdevindrà una millora del drets, augmentarà les garanties sanitàries i jurídiques i posarà les bases per a un treball de sensibilització, educació i prevenció quant a la salut sexual per evitar els embarassos no desitjats
En els dies previs al debat d'inici del tràmit de la llei orgànica de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs vam ser bombardejats via mails d'un missatge estereotipat amb tres idees: l'enviaven votants socialistes, es definien contra el projecte i deien que si s'aprovés s'haurien de repensar el vot. Després de les amenaces d'excomunicació i de pecador públic per part d'alguns sectors de l'Església –n'hi ha que es manifesten raonablement satisfets amb la llei–, després d'aguantar la hipocresia del PP ens trobem amb una fórmula més sibil·lina de pressió (la veritat és que poca, perquè llegit un, llegits tots). Malgrat tot això, l'avantprojecte va endavant.
S'ha volgut banalitzar de manera barroera el debat presentant-lo com innecessari i com una pretesa cortina de fum per amagar algunes situacions de la crisi. Aquesta banalització és fruit de les contradiccions dels partits que, quan van governar, van mantenir l'actual llei de l'avortament i no volen millorar-la i adequar-la per garantir la seguretat de les dones i dels professionals. Això sol ja seria prou important per fer la modificació. L'actitud del PP, un cop més, juga a la doble moral: el temps que va durar el seu mandat es van produir a Espanya més de mig milió d'avortaments. Ara no només qüestiona la modificació de la llei, sinó que manté actituds regressives respecte a l'actual legislació. No es pot actuar per omissió i oblit voluntari d'una llei en vigor mentre es governa i després passar a una desaforada acció contrària a un projecte de llei que és manifestament millor.
El projecte de llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs ha superat les esmenes a la totalitat com a primer pas del seu recorregut pels debats en comissió i al Senat, aquesta proposta de llei té un suport social prou important més enllà de la cridòria de l'Església i d'alguns grups polítics. I és així perquè és una llei que posa èmfasi a garantir la seguretat jurídica de les dones i professionals. Cap dona haurà d'anar a la presó –com sí que pot passar ara– per haver avortat, i la llei, a més, anirà acompanyada d'una estratègia general que, mitjançant la informació i la formació, evitarà els embarassos no desitjats. Per tant és una llei garantista amb els drets i amb la protecció jurídica de les dones. És també una llei que ens acosta a la majoria de les legislacions que avui estan en vigor als països de la Unió Europea, on s'aplica una legislació de terminis amb acceptació social i tolerada per la societat amb la normalitat que s'accepten altres decisions a l'entorn de la salut. Garantir els drets és també un tema de legislació, no de creences religioses ni d'esbiaixades interpretacions biològiques que s'han fet per enverinar el debat.
Les dones podran, amb l'aplicació de la llei, prendre la decisió lliure sobre la interrupció voluntària de l'embaràs en les primeres catorze setmanes i de manera excepcional fins la vint-i-dues en dos supòsits: greu perill per a la mare o anomalies al fetus. A partir d'aquí es proposa la creació d'un comitè clínic que podrà autoritzar l'avortament quan concorrin circumstàncies derivades de malaltia o es detectin malformacions i anomalies. La interrupció es garantirà dintre dels serveis públics del país acceptant-se el dret d'objecció dels professionals que l'hagin de practicar sense que això signifiqui cap lesivitat per a la dona i així mateix es garantirà l'equitat territorial.
En el tràmit, ben segur que s'acabaran de polir alguns punts com ara l'edat mínima per poder avortar sense consentiment familiar, que és ni més ni menys que l'edat en què les dones poden prendre decisions respecte a altres tipus d'aspectes sanitaris.
Primer pas fet. Superats els entrebancs de les esmenes a la totalitat, comença ara el tràmit. Al llarg de vuit anys del govern del PP no van derogar pas la llei i ara amenacen de presentar-hi recurs al Constitucional com ja han fet amb l'Estatut.
La llei esdevindrà una millora del drets, augmentarà les garanties sanitàries i jurídiques i posarà les bases per a un treball de sensibilització, educació i prevenció quant a la salut sexual per evitar els embarassos no desitjats.
No ens valen hipocresies, ni polítiques ni socials. Si una llei millora la que ja existeix, és, sens dubte, una bona llei.
