Protocols

Circula per internet un powerpoint que satiritza la sobreprotecció actual de la mainada, que si es compara amb la situació dels anys seixanta fa difícil de creure que els nanos d'aquells temps continuem vius: els 600 no portaven ni airbag ni cinturó de seguretat, anàvem en bicicleta sense casc i no es culpava ningú si ens obríem la closca, els que s'inflaven de caramels no eren obesos sinó gordos, bevíem a morro de l'aixeta i no agafàvem cap epidèmia, no es denunciava ningú si t'obrien una cella en una guerra a pedrades... La conclusió dels autors és que no ens ha d'estranyar que amb tanta protecció els nens d'ara surtin gilipolles.

Deixant de banda que haver crescut en aquelles condicions no ens ha immunitzat de no haver acabat sent també gilipolles, tenen raó els nostàlgics dels temps en què no hi havia la pesta dels protocols d'actuació. Per lluitar contra els maltractaments als menors, els metges han d'avisar la policia quan sospitin alguna cosa, i per curar-se en salut sobre possibles denúncies, en tot hi veuen presumptes agressions. De tothom és conegut el cas de Tenerife, on es va diagnosticar una agressió brutal i abusos sexuals a una criatura, per al final acabar descobrint que d'això, res de res, i que la criatura va morir d'una lesió antiga com a conseqüència d'una caiguda. Ahir es va saber un altre cas que explica fins on pot arribar la sospita permanent: l'Audiència de Sevilla ha absolt un pare a qui s'acusava d'haver abusat sexualment de la seva filla de dos anys, perquè el misteri de les lesions que presentava aquesta a la zona genital era que es gratava per la picor de tenir cucs. Cucs que a mi em mataven posant-me al cul la punta d'una paperina d'estrassa xopa d'oli, mètode que els pares d'ara ens guardem prou d'utilitzar per por que algú ens denunciï per pederàstia amb l'agreujant d'ús indegut de greixos vegetals.