Una amena vilesa

En el panorama cultural hispànic hi ha un personatge que qui això signa sol treure, diguem que per desgràcia, força sovint en aquesta columna. És l'escriptor Antonio Burgos, un home que odia Catalunya i els catalans amb pertorbadora visceralitat. Recordaran l'injust i pervers article titulat «El hombre del tiempo es una mujer» que va publicar quan Mònica López va fer el canvi de TV3 a TVE, i en què intentava desprestigiar-la només perquè és dona i, a sobre, catalana. Doncs bé, arran del segrest a Mauritània de tres membres de la caravana de l'ONG Acció Solidària, Antonio Burgos va publicar al diari Abc de dimecres passat un text amb to foteta, pretesament humorístic (es veu que el segrestament de cooperants li sembla graciós), en què es podia llegir: «Los cooperantes son la presa favorita de los secuestradores de la Berbería, que en vez del ciento volando de reclamar su tela marinera como descendientes de moriscos, prefieren el pájaro en mano del cooperante catalán apresado. Cooperantes Visa Oro que, claro, como en España no hay parados que llenen los comedores de Cáritas y de las hermanas de San Vicente de Paúl; como en España no hay gente que se haya quedado sin casa por mor de la hipoteca; como en España no hay gitanos rumanos viviendo bajo los puentes, pues se tienen los pobres que ir a lejanas tierras africanas para encontrar indigentes con los que hacer solidaridades con dinero de la Generalidad de Cataluña y del Ayuntamiento de Barcelona. Que ya saben que se llaman ONG, organizaciones no gubernamentales, aquellas que viven a costa del dinero de los distintos gobiernos.» Al final, Burgos feia broma amb la possibilitat que al Harrod's de Londres els becaris de la Facultat de Segrestaments s'emportessin dos matrimonis de Badajoz. Deixo al criteri del lector, especialment si és dels que coneixen de prop la feina dels cooperants voluntaris, la confecció de la llista d'adjectius que es mereix l'autor del paràgraf que m'he permès posar entre cometes.