Tribuna
Tres distingits espanyols
De moment vaig suposar que era una broma del periodista Ander Cortázar, el que deia a El Boletín, d'una conferència pel director de RTVE, José Antonio Sánchez, el passat 5 d'abril a Madrid. Doncs no! Fou un error meu suposar que aquells panegírics dels “grans serveis” que va fer Espanya amb la seva conquesta als aborígens americans i la millor vida que els proporcionà, fossin idees del passat. Entre altres barbaritats, en Sánchez comparà el que ell en diu “l'imperi asteca” amb l'Alemanya nazi, que s'hauria “d'oblidar del tot”. El jefe de RTVE perd de vista un petit incident espanyol del segle XX. Es tracta del franquisme, versió de toreros del totalitarisme nazi-feixista. Com que només va durar quaranta anys al govern i gairebé no va fer cap mal a ningú. Potser més greu del que digui un brètol com ell és la manca d'una esmena oficial, el que demostra, com diu Cortázar, que la idea predomina en l'actual govern espanyol.
L'any 2009, a Oviedo, el president de l'Acadèmia Espanyola de la Història, un tal Gonzalo Anes, marquès de Castillón, també s'hi va deixar anar. Cal recordar-lo per haver promogut el famós Diccionario biográfico que va omplir de floretes el dictador Franco, a qui Anes i Sánchez consideraren “caudillo de España por la gracia de Dios” i l'hi agraïren haver fet del seu país “la reserva moral d'Europa”.
El doctor José Sarukhán, exrector de la UNAM, va comentar que el discurs d'Anes “combinà hàbilment la ignorància amb la petulància”. Entre altres coses, el marquès, amb aquell to de superioritat tan espanyol, negà que hi hagués hagut ciutats a Amèrica, precisament com aquelles que meravellaren els conqueridors. Aquest fou, segons Sarukhán, un digne “representant del neocolonialisme mental que persisteix en àmbits acadèmics espanyols”. La llista podria fer-se molt més llarga, però de la meva collita aportaré el cas de Luis Yáñez Barnuevo, ginecòleg andalús i amiguet de Felipe González, a qui aquest va convertir en president de la Comissió Espanyola per la Celebració(?) del Cinquè Centenari del Descobriment(?) d'Amèrica. A la conferència de representants dels països directament implicats, quan els mexicans ens vam oposar amb arguments molt sòlids a la idea de celebrar i apartar de descobriment del que ja estava molt poblat i urbanitzat des de feia almenys dos mil anys, Yáñez ens va rebatre afirmant categòricament, entre altres bestieses, que “aquells indis no foren mai capaços de concebre idees abstractes”. Eren paraules preses d'una obra molt popular durant el franquisme d'un tal Manolito Ballesteros Gaibrois. Després es pregunten alguns a què es deu la hispanofòbia de molts llatinoamericans.