Retorn a Mauthausen

Oblidar està de moda i té bona premsa, com ho prova l'acollida a David Rieff a Madrid. El seu últim llibre, Elogio del olvido, és un cant a l'oblit perquè, segons aquest historiador nord-americà, no recordar és sovint més útil per a la pau de les nacions i, a més, no hi pot haver una memòria col·lectiva. Desafiant els vents de l'oblit, avui els professors i els alumnes de l'IES Lluís de Peguera i de l'IES Pius Font i Quer, de Manresa, visitaran els camps de concentració de Mauthausen i Güsen per commemorar que el 5 de maig del 1945 van ser alliberats per les tropes nord-americanes.

Partint de Manresa, els alumnes no necessitaran descobrir que un veí seu, Joaquim Amat-Piniella, va sobreviure a Mauthausen i va plasmar amb mestria literària l'horror dels republicans a K.L. Reich. Si partissin de Barcelona, com ho faran els professors i alumnes de l'IES Francisco de Goya, potser haurien vist abans al carrer Margarit del Poble Sec una placa emblemàtica del segle XX: “En aquest edifici va néixer Francesc Boix (Barcelona, 1920 - París, 1951). Fotògraf, lluitador contra el feixisme, presoner a Mauthausen i únic espanyol que fou cridat a declarar al Tribunal de Nuremberg contra la cúpula del Tercer Reich.” Parteixin d'on parteixin, però, per a tots Mauthausen ja no serà un topònim sense ànima en un llibre d'història, sinó el lloc real on van morir 4.816 republicans dels 7.532 enviats amb la connivència franquista. Hi descobriran el ressò dels testimonis recollits per Montserrat Roig, la valentia de l'austríaca Anna Pointner rebent el paquet de fotografies robades que li lliurava Jacinto Cortés en nom de Boix i que documentarien l'horror nazi... I potser hi descobriran que el barceloní Francesc Teix va pintar de pressa una pancarta per donar la benvinguda a les tropes del coronel Seibel en castellà, anglès i rus. “Jo no estic convençut que la lliçó d'Auschwitz perduri”, va dir Rieff a Madrid. A l'oblit no li falten enaltidors, però hi ha professors que creuen que cal retornar a Mauthausen.