Holocaust catòlic?

Monuments faraònics, com el Valle de los Caídos, on hi ha enterrat el dictador, ens recorden cada dia que la Guerra Civil espanyola encara és molt present. Es tracta d'un mausoleu creat per desig de Franco per honorar i perpetuar la memòria dels morts del bàndol “nacional” durant la Guerra Civil i que el govern del PP no vol tocar per res del món. Argumenten els dirigents populars que s'ha de girar full d'aquesta etapa, però no diuen el mateix quan fan costat a l'Església catòlica en el degoteig de beatificacions dels seus màrtirs en el conflicte bèl·lic, com la que es va oficiar fa pocs dies a la catedral de Girona. En un dels actes més solemnes que s'han celebrat a la seu gironina, es va pujar als altars set religiosos del seminari del Sagrat Cor de Jesús de Canet de Mar assassinats a Serinyà durant la Guerra Civil, en una cerimònia presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants, i el bisbe de Girona, Francesc Pardo, amb la presència de nombrosos sacerdots, bisbes de les diòcesis de Catalunya i de la congregació dels Missioners del Sagrat Cor, vinguts d'Amèrica, i diverses autoritats civils i polítiques com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el director general d'Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. És preocupant que el representant del Vaticà parlés “d'holocaust catòlic a l'Estat espanyol” i no fes cap referència a altres víctimes innocents de la Guerra Civil, no importa el bàndol, ja que també van ser martiritzades i assassinades només pel fet d'haver ajudat altres persones o haver salvat vides. L'Església catòlica tampoc reconeix ni s'ha disculpat pel paper que va fer durant el conflicte bèl·lic i els anys posteriors de repressió franquista en què hi va haver centenars d'afusellaments, amb les víctimes abandonades en foses comunes, a les quals avui encara se'ls nega el dret a ser identificades i rebre una (cristiana) sepultura digna. Fa pocs dies he caminat, amb el cor encongit, per la serra de Pàndols i altres escenaris de la Batalla de l'Ebre, on van perdre la vida centenars de joves de la Lleva del Biberó d'entre 17 i 20 anys; màrtirs o no, defensaven, voluntàriament o obligats, el govern aleshores legítim, i molts d'ells continuen sense ser identificats. Tots aquests joves també són els nostres màrtirs i mereixen un reconeixement col·lectiu.