Llops bancaris

Fa quatre anys vaig publicar un reportatge a la revista Presència sobre l'enorme estafa de les participacions preferents que va atrapar uns 300.000 catalans i els seus estalvis de tota una vida. Un cop publicat, vaig agafar la pitjor grip que he passat mai: vaig estar una setmana KO al llit. Les protestes que feien davant la borsa de Barcelona, com cadascú explicava el seu cas, la seva impotència trencaven el cor. Després n'hem sabut més coses, del munt de pràctiques indignes i aprofitades dels bancs: hipoteques abusives, clàusules sòl... I malgrat les dimensions de l'escàndol, sembla que aquí no hagi passat res. Per què hi ha bancs que, avui dia, encara truquen a algú de 70 anys per encolomar-li un préstec que no necessita? Per què li fan ballar el cap amb la cançoneta que és clienta de tota la vida, que per això la volen premiar, que potser amb aquells diners pot ajudar els fills, que si té néts, unes obres a casa, un viatge, que les condicions són una ganga, que és l'oportunitat de la seva vida? Deixin-la en pau, llops bancaris! Deixin en pau tota la gent normal i corrent que no té cap mena de voluntat de convertir-se, de cop, en salvatges de les finances o en inversors que ensumen diners com el vampir la sang. Deixin en pau tota aquesta gent perquè n'hi ha d'altres que ja no poden, perquè n'hi ha que se'n van anar a l'altre barri sense recuperar els diners estafats de les preferents, morts de pena i tristor.