opinió

A què ens referim amb l'expressió «malalties minoritàries»?

Les malalties minoritàries són, com a col·lectiu, un problema de salut pública, i com a tal cal actuar i oferir-hi solucions; són malalties molt diverses i heterogènies, per la qual cosa hem de conèixer a fons la història natural de totes i cadascuna; l'atenció sanitària ha de ser integral, integradora i multidisciplinària

Per la trajectòria que ens ha aportat fins avui «La Marató», estem convençuts que aquest any la recerca biomèdica en malalties minoritàries rebrà una importantíssima injecció de recursos econòmics que incidiran en la millora de la qualitat de vida dels pacients, en el descobriment de nous tractaments

La Marató de TV3 celebrarà el 13 de desembre la seva divuitena edició centrant-se en les malalties minoritàries, una plataforma immillorable de difusió i divulgació social d'unes patologies que necessiten fer-se visibles per millorar la qualitat de vida dels malalts que les pateixen i de les seves famílies. Les malalties minoritàries són trastorns de baixa prevalença, i solen ser cròniques i invalidants. El fet de patir una malaltia crònica condiciona la biografia i el projecte vital de les persones indistintament de quina sigui la malaltia que els afecti. La consideració social del fenomen d'emmalaltir és una constant al món actual i els éssers humans som conscients de l'existència de malalties comunes com ara les patologies neurodegeneratives, les cardiopaties, la diabetis o els trastorns mentals. Si les malalties comunes –moltes de les quals cròniques i degeneratives– són freqüents, per què, llavors, ens preocupem per les malalties minoritàries? Cal prestar-hi atenció? La resposta és sí, i ho és des de les dues vessants del procés de diàleg que s'estableix entre el malalt i el metge, és a dir, des de la vivència dels pacients, com a persones i com a col·lectiu, i del metge com a professional i com a part del sistema de salut.

Què hi diuen el malalts i les seves organitzacions? Al llibre The voice of 12,000 patients, publicat per la federació europea de malalties minoritàries EURORDIS, els problemes que es troben es resumeixen en els punts següents: una manca de coneixement científic sobre aquestes malalties; dificultats per a l'accés a un diagnòstic correcte; retard en el diagnòstic; manca i dificultats per obtenir una atenció multidisciplinària adient; manca d'informació i de suport de qualitat en el mateix instant del diagnòstic; conseqüències socials no desitjades; dificultats per a l'accés al tractament, rehabilitació i cures. A més, els pacients i els familiars pateixen insatisfacció i pèrdua de confiança davant els serveis mèdics i socials, i, de vegades, cert rebuig dels professionals sanitaris.

Què hem d'entendre des de la pràctica mèdica en relació amb les malalties minoritàries? La característica fonamental i que no hem de perdre de vista és que configuren un col·lectiu amb característiques comunes que poden tenir solucions comunes i compartides. Des de la medicina i els sistemes de salut del segle XXI cal, doncs, abordar-les tenint en compte alguns elements que resumim així: les malalties minoritàries són, com a col·lectiu, un problema de salut pública, i com a tal cal actuar i oferir-hi solucions; són malalties molt diverses i heterogènies, per la qual cosa hem de conèixer a fons la història natural de totes i cadascuna; l'atenció sanitària ha de ser integral, integradora i multidisciplinària; l'acció sanitària no és suficient i s'ha d'acompanyar d'actuacions socials i també als àmbits escolars i laborals; reconèixer que la gran majoria de les malalties minoritàries són genètiques i hi ha risc de recurrència a la família, que requereix d'un assessorament genètic; la dispersió geogràfica fa que la persona afectada per una d'aquestes malalties pugui pensar que es troba a soles; finalment, cal fer l'esforç d'orientar part dels recursos a la recerca biomèdica cap a les malalties minoritàries, especialment pel que fa a la investigació de medicaments i noves teràpies.

Punts de trobada i diàleg

Totes aquestes preocupacions dels pacients i els elements de pensament mèdic que s'han ressenyat són punts de trobada i de diàleg per definir les actuacions que només el sistema de salut té capacitat d'oferir, estructurar i reorganitzar, i millorar així l'atenció dels malalts afectats per malalties poc freqüents.

Per la trajectòria que ens ha aportat fins avui La Marató, estem convençuts que aquest any la recerca biomèdica en malalties minoritàries rebrà una importantíssima injecció de recursos econòmics que incidiran en la millora de la qualitat de vida dels pacients, en el descobriment de nous tractaments i de noves vies que ens aportaran llum a les grans incògnites que encara ens plantegem des de la comunitat científica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.