Fer cues

Avui en dia podem pensar que les cues són coses del passat. Doncs ben bé, no. Les d'abans eren cues molt pesades i te les trobaves a l'administració, al cinema, teatre, mercat, etc. Ara, les administracions públiques, per allò del bon servei i evitar el “vuelva usted mañana” de Larra, han mecanitzat els torns d'atenció de manera que saps quan, aproximadament, et tocarà. Si vas a l'Ajuntament de Girona, per exemple, l'Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana té un dispensador o una persona que et facilita el torn, consistent en un paperet, on t'indica l'ordre que segueix la teva petició. T'esperes tranquil·lament en algun dels múltiples seients que hi ha a la petita sala d'espera mentre mires, de tant en tant, de reüll, la proximitat del teu torn. Una pantalla et manté alerta i informat. Mentrestant, pots matar el temps llegint alguna de les revistes o la premsa del dia dipositada en un prestatge. Així, l'espera es fa una mica menys pesada. Val a dir a favor d'aquesta tecnologia que això ha donat bona imatge a les administracions. Si vas a les oficines de Trànsit, d'Hisenda o la Seguretat Social o a qualsevol de les administracions de la Generalitat, totes han introduït l'amable tecnologia que fa l'espera més suportable.

Altres maneres d'evitar fer cua és sol·licitant la cita prèvia. Si vols que et facin la declaració de la renda, has de demanar la cita prèvia. Si has de passar la revisió del teu vehicle a les ITV de Girona o Celrà has de demanar la cita prèvia. Hi ha gestions que només es poden fer amb cita prèvia amb l'estalvi de temps afegit. Als supermercats, també. La veu d'una senyoreta que amablement informa: “Caixa número tres, si us plau” amb una llumeta de color que t'informa del lloc on t'envien, és la nova incorporació de l'atenció al client. Al cinema i al teatre es fan cues només per entrar perquè la venda per internet n'alleugereix l'espera, però pot col·lapsar-se el servidor. Moltes comandes, de menjar, de roba i productes de tecnologia, ja es fan per internet amb el corresponent estalvi de temps i diners.

Hi ha dues cues que lluny d'haver disminuït, han augmentat, com si fos una aplicació contemporània del principi d'Arquímedes. La primera, i que em molesta molt, és la dels restaurants. Alguns serveis que serveixen àpats, o perquè ho fan molt bé o molt barat o les dues coses, generen cues incomprensibles. A veure, com s'entén que a sobre que t'esperes també has de pagar per fer-ho? Aquells restaurants en què no es reserva taula o en aquelles en què et posen en una llista d'espera i que entres segons acaben els clients anteriors, és una pràctica cada cop més habitual. En el Temps de Flors d'enguany, Girona no tindrà quasi cap restaurant en què puguis reservar taula. Jo, per principi, en aquests casos me'n torno a casa o canvio de restaurant.

L'altra cua odiosa i que va en augment és la dels bancs. Aquests, emportats per les diverses i continuades crisis econòmiques, han aplicat plans d'estalvi reduint oficines i treballadors. No fa gaire anys, l'atenció al client era atesa per dos o més senyors ben encorbatats que t'atenien amb molta amabilitat. Ara la cua, les esperes i les cares llargues dels que ja porten uns quants minuts a peu dret, fan que el treballador o treballadora de l'entitat entomi la situació amb resignació i cara de pòquer. I gràcies que t'atenguin, perquè a aquest pas, pagarem per fer cua com si fos una comissió més pel desgast del passamà de la porta i del paviment. Tot ha canviat i els papers s'han invertit. Com ha canviat el món, diria la iaia, i el que ens espera, diria jo!