Museus tot l'any

Dijous va ser el Dia dels Museus i tots els equipaments catalans ho van celebrar amb jornades de portes obertes i un munt d'activitats que van rebre una resposta massiva del públic. La festa no s'ha acabat: avui es trasllada a la nit, amb propostes que permetran explorar els museus fins a la matinada. Tant el Dia com la Nit dels Museus són celebracions que popularitzen uns centres que no acostumen a formar part dels hàbits culturals de la majoria de ciutadans, que en canvi sí que visiten de manera entusiasta els museus quan fan turisme. La celebració no hauria d'amagar els punts febles del nostre sistema museístic. El més sagnant és la terrible esquilada de recursos que van sofrir tan bon punt va començar la crisi, unes retallades que, tot i que s'han frenat, no hi ha manera de superar. Hi ha molts museus, sobretot els petits dispersos pel territori, que tenen el pressupost just per cobrir el manteniment i que han de fer malabarismes per poder programar activitats, l'estímul per connectar amb la gent. A recer de les multituds que amb l'excusa del Dia dels Museus entren als centres hi ha una altra reflexió a fer: les xifres de visitants no haurien de ser mai els indicadors principals per valorar els museus. Això costa molt d'entendre, sobretot a determinats polítics entestats a buscar rèdits en el món de la cultura, una inversió que és sempre a llarg termini. Celebrem els museus i, sobretot, reivindiquem-ne la dignitat.