Posar les urnes

Amb el títol –de destacada actualitat– de “Posar les urnes”, el passat dimecres 17 de maig em disposava a redactar l'article quinzenal d'aquesta secció de la Galeria; però tenia un problema: la quantitat ingent d'informació sobre l'assumpte a tractar, la qual cosa feia/fa molt complicat poder-la sintetitzar i analitzar, per tal de treure com a fruit l'article que els lectors d'El Punt Avui tenen en aquest moments a les seves mans. La inflació d'informació jurídica, judicial i política sobre Catalunya i les seves ànsies cíviques d'emancipar-se és brutal pels quatre punts cardinals. No obstant això, si no vull quedar amb la pàgina en blanc he de començar a fer l'esforç de síntesi i anàlisi.

D'aquesta manera, és difícilment descriptible i analitzable, que el passat 16/05/2017 aparegui la notícia que la fiscalia de l'Estat anuncia una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per haver volgut comprar les urnes. És a dir, perquè un alt càrrec del govern català té la intenció de comprar les urnes, ja s'anuncia l'amenaça judicial per excel·lència, que no deixa de ser una amenaça política amb tots els ets i uts. No hi ha dubte que l'aparell judicial (la superestructura judicial) està en vies d'esdevenir un òrgan polític més a favor dels partits unionistes i assimilacionistes. S'ha comentat que han destrossat la sanitat pública catalana; però, sobretot –també– l'esperit de Montesquieu de la separació de poders, la qual cosa és absolutament incompatible amb el fet que l'Estat espanyol pertanyi a la Unió Europea i al Consell d'Europa. A hores d'ara, entre la corrupció sistèmica –sobretot a la Comunitat de Madrid– i l'animadversió anticatalana del govern espanyol, amb seu a la vila de l'os i l'arboç, la situació jurídica i, sobretot, política és grotesca i insostenible. Per sentit comú, és urgent, es fa necessari que Europa doni un toc d'atenció a l'executiu espanyol. D'altra banda, per als qui –i que consti que els respecto molt– volen somiar truites i creuen en la tercera via, és un autèntic escarni per a Catalunya que el govern espanyol encara no hagi fet una mínima proposta de negociació alternativa. Com he dit abans, es fa molt difícil analitzar acuradament la situació, però es podria pensar que està triomfant la via, la cultura del dret de conquesta, que es sintetitza en la sentència del TC sobre l'Estatut de l'any 2010. El més greu de tot és que aquesta dura regressió política (a través de l'aparell judicial) té una repercussió terriblement negativa en el conjunt de cos social català.