Dalí, el Royal, Roig...

Els de fora Figueres acostumen a pensar que el surrealisme empordanès, el català o directament l'espanyol va néixer i créixer amb Salvador Dalí, i l'hauríem anat assimilat des del pintor ençà. Més: ajudats pels experts dalinians (en Josep Playà, no), els barcelonins i altiplanians han après que el surrealisme genèric, el d'alta volada, hauria nascut i crescut abans de Dalí a França, el país de Breton, Picabia i Éluard; és a dir que l'avantguarda més heavy pensen que hauria estat (només) de gran talaia, universal; i, com l'àngel de Dalí, hauria caigut sobre Figueres gràcies al seu fill geni, beneficiant-nos, els empordanesos, de tan exclusiu mannà. Però potser l'accés figuerenc al surrealisme d'art major no va ser tan simple. El nom sí que el va inventar un francès; però, arribada, la novetat va trobar als cafès, rebotigues, casinos i societats figuerenques el coixí dels veïns que ja practicaven un surrealisme d'art menor. O potser fins i tot podria haver anat al revés. Dalí, a casa, sentia els amics del seu pare i, a fora, anava a l'institut, al cafè i es passejava per la Rambla; és a dir, que vivia en un bany maria surreal indígena que només havia de posar en solfa i orquestrar-lo (l'art major), i va fer-ho sol, amb el pinzell o la ploma, o amb multituds, càmeres i focus. Algun manifest també hi ajudaria. A Figueres, per dir-ne un, hi havia Joan Carbona, advocat i alcalde estat, protagonista de mil enginys, com el que va etzibar a un que solia explicar sopars de duro: “M'ho crec perquè tu dius que ho vas veure; si ho hagués vist jo no m'ho creuria pas…”, superior al dalinià “que parlin de mi encara que sigui bé”. Necessitaria mig llibre per recollir els diàlegs patafísics que, al cafè Royal els diumenges a les 8 del matí de fa un quart de segle, teixien el cafeter Lluís Fàbregas, l'impressor Paco Canet, l'actor i dissenyador Eduard Bartolí... Avui l'escriptor i expert en còmics, cine de terror i fantàstic i novel·la negra Sebastià Roig indolentment s'ha convertit en un dels més conspicus referents enxebre del surrealisme del segle XXI a Figueres. I no pas per l'extraordinari còmic que ha guionitzat sobre Francesc Pujols, el filòsof nacional còmplice amb el surrealisme i amb Dalí. El de Roig és, com els del Royal i de Carbona, tel·lúric, i, com el de Dalí, adobat per la cultura; llegeixin-li les novel·les El cogombre sideral i Mugrons de titani i, si són figuerencs o tan sols empordanesos, els pujarà l'autoestima; si són de més enllà simplement i com pertoca ens envejaran.