La culpa és de Facebook

Ara resultarà que la culpa de tot plegat la tindrà Facebook, aquesta plataforma tecnològica amb milions de seguidors arreu del món que sí, que tots sabem que ens manipula una mica però que els que hi entenen més que jo asseguren que no parlem de miques, que la broma arriba a tal punt que jo no veig el que jo crec que vull veure, sinó allò que el senyor Facebook ha decidit que m'ha d'interessar. I són els algoritmes (matemàtiques, estadística pura) els que marquen els patrons per filtrar les prioritats al meu mur, els suggeriments d'amistats o els enllaços que se'm convida a mirar. A partir d'aquí cadascú crea el seu món, on interactua amb amics i coneguts compartint opinions i afinitats. I ens pensem que guanyem en pluralitat a mesura que ampliem el nostre cercle de contactes socials, però resulta que l'únic que fem és tancar el focus amb més del mateix, perquè així ho ha decidit un algoritme.

Alguna cosa deu tenir de cert tot plegat, sobretot si volem trobar algun raonament lògic que justifiqui les realitats paral·leles que dibuixem uns i altres a partir d'un mateix fet. És així com s'explica que encara que ningú de l'executiu de Rajoy fos dilluns a l'auditori madrileny per escoltar de primera mà el discurs del govern català, ara tots opinin el mateix. Perquè s'hi pot estar o no d'acord, però ni el contingut ni el to emprat per Puigdemont tenen res a veure amb el despropòsit de reaccions que ha despertat entre tots aquells que, insisteixo, parlen a partir del que els han explicat.

Per tot plegat, president Puigdemont, es podria haver estalviat una altra carta a Rajoy per parlar del referèndum. Des de l'esclat del procés que ja li han fet arribar una vintena de peticions per escrit i ja veu el cas que en fan. Demani-li amistat al Facebook, a ell, a la Soraya, a la Cospedal i si convé també a Méndez de Vigo i de Guindos. A veure si així, entre tots, aconseguim entrar al seu cercle i s'assabenten de primera mà del que passa a Catalunya.