Porro sí, porró no

L’Ajuntament de Barcelona ha censurat unes banderoles amb il·lustracions inspirades en les vinyes i el vi. Són d’autors de còmic reconeguts –amb clàssics com Gallardo– i convocats a iniciativa de la denominació d’origen Catalunya amb l’objectiu de promoure la cultura del vi entre els barcelonins. Però no. La denegació ha arribat amb l’argument municipal que els cartells “fan promoció de begudes alcohòliques”. Significativament, aquesta prohibició conviu en el temps amb la divulgació del Barcelona Hash Marihuana Museum, que anuncia amb les mateixes banderoles l’exposició temporal Cannabis cuisine. Un porro, sí. Un porró, no.

En una ciutat on gairebé tot és patrocinat per alguna marca de cervesa, inclosa la seva festa major, no és fàcil recórrer a l’argument de la “promoció de l’alcohol” per prohibir uns cartells. I menys encara quan l’Ajuntament de Barcelona és un dels pocs del món que té el privilegi de produir el seu propi vi per a recepcions i esdeveniments. Fa anys i collites que les ampolles de Vinyes de Barcelona condensen el producte d’una finca a Collserola gestionada per la Cooperativa L’Olivera, un projecte d’integració social per a persones amb discapacitat. El vi és solidaritat i també és Barcelona. I doncs?

Davant el misteri, dues hipòtesis. Una: Ada Colau i els seus, amb la capacitat d’anàlisi d’un tap de suro, atribueixen al vi –a diferència de la cervesa o els porros– un caràcter elitista que volen castigar, foragitar, estigmatitzar. Perquè sí. Perquè fa burgès. I dues: els comuns són un partit metropolità. Metropolitanista, diria jo. Barcelona és la capital d’un país gran productor de vi des de fa 25 segles i aquest prejudici seria impossible en qualsevol partit polític que tingui al cap els camps inacabables del Penedès o aquelles vinyes verdes vora el mar de l’Empordà. Catalunya és més que el nom d’una plaça.

Promoció de l’alcohol? Això només és la fulla de parra amb què aquest Ajuntament es tapa les vergonyes del prejudici i la ignorància.