Caovisió

Caovisió o visió del caos seria la ment caòtica o confusa que pot ser destructiva quan fa perdre l’enteniment o bé pot ser fecunda, profunda i constructiva. La categoria caovisió va ser introduïda en el model major del Globàlium pel filòsof Lluís Maria Xirinacs. Culturalment, defugim les contradiccions i les discrepàncies, marginem les ments caòtiques, quan poden ser fecundes, creatives, innovadores. Tenim la caovisió en el fons de la nostra ment, en l’inconscient i en els nostres somnis. És pou de saviesa, idees mare, endevinació, ment bohèmia, soledat embadalida, encís, sort, fusió de les ments. Quantes persones qualificades de boges no recuperaríem si sabéssim apreciar la importància de l’estat magmàtic i turbulent de la ment, que ells reclamen, al costat de l’estat harmònic i precís, que nosaltres reclamem i que impedeix la gènesi de la creativitat fecunda i que esmorteïm i amaguem amb l’actual sobremedicació amb psicofàrmacs?

Tendim a refusar, reprimir i a no ser conscients de la caovisió, la follia en sentit positiu de suprema llibertat de pensament, i d’inspiració que permet superar zones bloquejades per natura, cultura o religió. Cal una mentalitat per anar més enllà de les convencions en transit feliç i encerts per crear un univers propi. És de la follia d’on surten les grans idees noves, principis, tant científiques com sàvies, la felicitat i el plaer.

Els canvis de paradigma de tot sistema, científic, jurídic, social, filosòfic o religiós, venen precedits d’una gestió confusa dins de mentalitats prou caòtiques i imprescindiblement gens convencionals, que han detectat el totum revolutum i les escletxes de millora de l’ordre establert. Mentrestant, la gent benpensant i pretesament objectiva rebutja tota raresa caòtica fins que en descobreix el significat i l’acaba acceptant per convenció i l’integra en la seva cosmovisió o visió i manera d’entendre del món.

En la caovisió sublim hi trobem les arrels més profundes del profetisme. Natura, divinitat i transcendència contrasten amb la pusil·lanimitat de l’ofegós dia a dia. L’amor universal fa enfollir la ment humana. Llull qualifica l’Amic de foll d’amor per l’Amat. Tota sorpresa ens sembla follia, quan mereix respecte, atenció i un lloc al costat del seny. Les coses més altes, més sublims, sovint es palesen en forma de raresa o de follia i només poden ser acceptades des del veïnatge amb la transcendència mental, amb la saviesa de molts que passen per rars i atacables i que l’encerten més del que pugui semblar. El canvi neix del cor del nostre món, hem de saber fer i desfer la nostra ment individual i col·lectiva, entre la caovisió de les rareses probables i la visió del món, enteniment del món amb unes necessàries noves convencions.