Una botiga de referència cultural a l'Alguer

«Renta a sec Catalana, de Pasqual Mellai, cosidor». Vet aquí la carta de presentació d'aquesta emblemàtica bugaderia i sastreria de l'Alguer que des de l'any passat ha tancat portes, després d'una intensa activitat d'ençà de 1957. Aquest és l'epígraf en alguerès (adaptació de l'italià Lavasecco Sartoria Catalana) que apareix a les targetes de visita i a la publicitat comercial (per exemple, anualment al Calendari Alguerès de l'escola d'alguerès Pasqual Scanu).

Crec que no exagero si afirmo que gairebé tots els polítics, càrrecs institucionals, intel·lectuals i acadèmics o professors dels Països Catalans que han visitat l'Alguer coneixen aquesta botiga i el seu duenyo (un castellanisme ben viu en l'alguerès): en Pasqual Mellai, en Pasqualino. I gairebé tots ells s'hauran assegut als bancs encoixinats de la rebotiga, immersos en llargues converses i tertúlies apassionades sobre la realitat cultural i lingüística de l'Alguer; i, enmig d'aquestes trobades, molt probablement s'hi hauran afegit persones de l'Alguer, inicialment clients de la botiga, aprofitant l'avinentesa, per fer els honors als forasters catalans, amb aquella naturalitat i espontaneïtat que caracteritza la gent de l'Alguer.

Igualment, pocs investigadors, doctorands i estudiants universitaris no hauran fet cap a aquesta botiga per obtenir contactes a l'Alguer per a recerques ben diverses (de lingüística, d'història, d'arqueologia, d'antropologia, etcètera). No perquè en Pasqual Mellai sigui un personatge multidisciplinari. No; ell és cosidor i gens pretensiós. Sinó per l'amabilitat i bon tracte que hi hauran trobat, i sobretot pels contactes que els haurà facilitat. Fins i tot pels llibres que els haurà fet veure, tot cofoi i orgullós, tant d'escriptors i investigadors locals com d'autors catalans. Per això és citat en més d'un centenar de tesis i tesines d'universitats de Sardenya, d'Itàlia i dels Països Catalans, incloent-hi la meva tesi de doctorat i la de llicenciatura, dedicades a la llengua dels registres i documents de la Barracelleria i al lèxic de l'agricultura (també em va acompanyar a algunes de les entrevistes del recull d'etnotextos Històries de l'Alguer, entre la marina i la campanya, Barcelona, 1996). Entre el món dels lingüistes i filòlegs, ha col·laborat amb Antoni M. Badia i Margarit, Joan Veny, Jaume Corbera, Joan Mascaró, i amb un servidor.

Doncs bé, en Pasqual Mellai s'ha jubilat i ha tancat la botiga. I, doncs, els Països Catalans han perdut un consolat o una ambaixada ben simbòlics a l'Alguer.

En Pasqual Mellai neix a l'Alguer el 1937, fill de xu Emílio Matzoqueri, amb aquest xisto o malnom (els xistos són encara avui plenament vigents a l'Alguer). Obre la botiga, al carrer de les Monges, l'any 1957. Recorda amb joia que l'any del viatge del Retrobament, una vegada arribada la gent al port, havia tancat la botiga en horari de feina per primera vegada, per poder pujar a la muralla i veure de prop aquell esdeveniment de germanor cultural a l'Alguer, del qual ens ha escrit tant el desaparegut Pere Català i Roca, excel·lent cronista d'aquella època. Mellai es trasllada a la plaça de la Catedral l'any 1966, on la botiga ha romàs oberta fins al setembre de 2008.

Als anys seixanta s'acosta a la cultura catalana, a l'algueresisme i catalanisme de la mà dels germans Nonis, oncles seus de part de mare («la bona ànima de xa Diega», com es diu en alguerès). Als anys setanta s'implica en les activitats del Coro dei Piccoli Catalani a l'església de Sant Francesc; i també participa en les activitats del grup coral Alguer 80, a la dècada dels setanta. Col·labora informalment, posant a disposició materials d'arxiu, a la revista Bastió, a inicis dels vuitanta, i el trobem entre els fundadors de l'Escola d'Alguerès Pasqual Scanu l'any 1982. Fou membre del comitè organitzador de les Festes Populars Pompeu Fabra a l'Alguer l'any 1983. I actualment és soci de l'Obra Cultural, d'Òmnium Cultural de l'Alguer i de l'associació Tholos.

És un personatge, al capdavall, de referència humana, lingüística i cultural a l'Alguer, com el pastor i activista Antoni Martinelli, Premi d'Actuació Cívica 2008 de la Fundació Lluís Carulla, o en Luca Scala, fins fa pocs mesos coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l'Alguer. Com ho va ser també el sacerdot, poeta i estudiós Francesc Manunta. Gent al servei de la llengua i del país. En el seu cas, al servei de la catalanitat de l'Alguer.