Taxis femenins

He de confessar, si és que cal confessar-ho, que, tant si em trobo en una ciutat gran com en una de mitjana o petita, sóc una fervent defensora i usuària del taxi.

Quan estudiava i, per algun motiu inexplicable, el divendres, abans de tornar a casa, em quedaven algunes pessetes de l'assignació setmanal, un dels millors luxes que em permetia era agafar un taxi que em portés fins a l'estació de França. Deixava enrere els ferrocarrils, els 14 i els BC. Metros i autobusos que, bé per una calor insuportable o bé per un aire gèlid filtrat per les fissures de les finestres, m'havien transportat de dilluns a divendres amb aquella olor característica que, segons l'estat d'ànim, t'omplia d'una inexplicable i inevitable tristesa.

Ja de gran i amb possibilitats, això de ser a qualsevol carrer, aixecar el braç per captar l'atenció i que s'aturi un vehicle disposat a portar-te allà on vulguis, em sembla un petit plaer irrenunciable.

Viatjant per aquests mons comproves que, en general, els taxistes, amables i complaents, si els dónes una mica de conversa, t'ubiquen i exemplifiquen el tarannà de les persones del lloc on ets i et serveixen com a oficina d'informació privilegiada. Tinc un amic que hi ha arribat a establir una relació tan especial que ha acabat alguna nit compartint copa i barra al finalitzar el servei.

Dit això i, dit també que tots ens hem trobat taxis bruts, pudents, conductors maleducats i, per contra, taxis impecables i taxistes encantadors, m'ha descol·locat la iniciativa de la companyia Servitaxi de Barcelona, que, seguint-ne una de similar de Londres i Nova York, ha decidit oferir un servei conduït només per dones taxistes i dirigit, també només, a usuàries femenines: el «taxi rosa». (Recorden una iniciativa bancària de finals dels seixanta de talonaris roses?)

L'oferta sembla que respon a demandes de clientes que, per sentir-se més còmodes, aixoplugades i segures, elles, o les seves filles, prefereixen ser acompanyades per senyores taxistes.

I jo em pregunto: trobaríem «normal» una iniciativa de senyors taxistes que només volguessin portar mascles en el seu vehicle?

No hauríem de donar per fet, i si no és així reclamar-ho, que tots els senyors i totes les senyores que ofereixen aquest servei són bons professionals, educats, competents i seriosos? Que tots i totes porten un cotxe en condicions i fan agradable el trajecte a l'usuari? No ens hauria d'importar un pito si el conductor és senyor o senyora? O és que la potestat de l'educació, el respecte, la netedat i la formalitat és patrimoni de les dones?

Puc votar? Voto en contra.