Clàusules sòl

Divendres el govern del PP va aprovar la comissió de seguiment del decret de les clàusules sòl. La comissió, formada per membres del sector financer, advocats i consumidors, haurà de vetllar perquè els bancs compleixin l’obligació d’informar els clients afectats (1,5 milions a l’Estat) del dret que tenen a reclamar i alhora recollirà dades sobre quants casos ha tramitat cada entitat i amb quin resultat. Fins aquí, pensaran, tot normal. Hi ha, però, un primer detall desconcertant, i és que el famós decret es va aprovar el 20 de gener, és a dir, fa 4 mesos. Un temps en què, se suposa, és quan més hauria calgut aquesta supervisió, perquè sembla normal pensar que els clients (si se’ls va informar bé) no haurien d’esperar un any a mirar de recuperar el que els van cobrar de més. Però les coses es fan així i tal com han anat no és fàcil buscar un titular de balanç del que ha donat de si el decret en aquest temps perquè la majoria de les entitats –excepte les nacionalitzades Bankia i BMN, que no estan per decidir res– opten per no donar dades dels casos que tenen oberts o han tramitat. I paral·lelament, l’organització de consumidors Facua ha denunciat 13 entitats per haver posat traves als clients a l’hora de fer aquestes reclamacions. Sembla que aquell objectiu d’evitar el col·lapse dels jutjats amb aquest tema és més que complicat. D’aquell altre de donar transparència, és millor que ni en parlem.