Els pares absents

El bisbe de Solsona va escriure en una glossa dominical que l’homosexualitat estaria vinculada a l’absència de la figura paterna. Segons Xavier Novell, la “creixent confusió en l’orientació sexual” seria deguda a la desaparició del model familiar tradicional, amb la figura del pare cada cop més “absent, desviada i esvaïda”. Les glosses episcopals no són textos acadèmics, de manera que, malauradament, no hi trobem indexada la referència als estudis científics que avalarien aquesta afirmació. Jo no n’he llegit cap, de seriós. L’única referència similar que trobo, i d’una profunditat d’anàlisi psicològica a l’altura de la de l’afirmació del senyor bisbe, és la d’aquells comentaris dels vells del poble de fa dècades que asseveraven, entre cigaló i partida de dòmino, que tal xiquet que creixia amb moltes germanes i tietes sortiria amariconat.

És curiós que un alt representant d’una religió que es basa en el misteri i la fe tingui, en canvi, tanta preocupació a trobar explicacions racionals i mundanes, per puerils que siguin, a un assumpte que va a l’arrel de la condició humana i de la identitat més profunda de les persones. Però si la donem per bona i apliquem la fórmula Novell a més pare, menys confusió sexual, quin entorn més segur seria per a un nen un matrimoni format entre dos homes! Evidentment, ho pot ser. O, ja posats, seria lícit preguntar-se pel paper dels progenitors en els altres comportaments i orientacions sexuals que es donen en la societat, com per exemple el de l’abstinència i el vot de castedat. Segurament el bisbe afirmaria que no és fruit d’una educació en entorn familiar atípic, sinó el resultat d’una elecció adulta i conscient. Només uns tenen el dret al lliure albir: els altres, a resar i a patir la culpa de no sentir el desig com el Déu de Novell vol que el sentin.

Els temps canvien. Però no en el sentit del bisbe de Solsona. Hi ha un detall de la frase de Novell que crida l’atenció: la “recent confusió” que segons el bisbe envaeix els joves. Justament és el contrari. La major tolerància a la llibertat d’identitat i orientació sexual el que fa és aclarir les coses i mostrar el món com és, en lloc de forçar els individus a viure una doble vida o a reprimir la seva naturalesa sexual en una confusió vital angoixant, davant la qual els jerarques de l’Església, en el millor dels casos, no han estat res més uns pares cruelment absents.