Les parelles de ball

Quan hem parlat de la situació de socialistes i populars en la Badalona afectada per l'operació Pretòria i en la perspectiva d'un llarg període electoral que és a la cantonada, seria una anàlisi incompleta si no donéssim un cop d'ull a les formacions que completen l'arc municipalista, amb les seves justes aspiracions però, també, amb les limitacions pròpies de la realitat de la geografia electoral badalonina.

Nacionalistes, ecosocialistes i republicans, alternativament, han format part de diversos governs municipals, de la mà dels socialistes i segons els interessos del PSC i les valoracions personals que auguren les garanties d'estabilitat de govern. Ara i aquí, sembla impossible que qualsevol d'aquestes formacions pogués donar la maneta als populars i, d'altra banda, és gens probable un acord de govern dels tres grups, deixant de banda els socialistes, molt més quan entre les tres opcions no sumen catorze regidors i és impensable que aquest guarisme entri en les possibilitats del pròxim futur. Una altra cosa seria que la família socialista intentés atraure CiU i ICV a compartir govern, però cap d'ells no sembla gaire disposat a aquesta operació.

Malgrat la moguda pretoriana també hagi esquitxat els convergents i fins i tot el seu cap de llista està imputat en un procés de presumpta corrupció –procés que es pot diluir en la nit fosca del temps i sense gaires complicacions–, el partit nacionalista navega prou bé en les aigües badalonines i fins pot aspirar a augmentar els seus percentatges, ben situat en alguns barris que fins fa pot li eren hostils (Pomar, Sant Roc, la Salut Alta...) i marcant territori en llocs on havia prestat vots i ara en reclama la propietat (Centre, Dalt la Vila, Casagemes...) Ferran Falcó sap conduir la seva gent i, com he dit altres vegades, ha creat un bon equip municipal, amb persones de provada eficàcia que no han renunciat a entrar a les conselleries conflictives per demostrar la pròpia capacitat. El sostre convergent pot ambicionar una nova alçada, moderada però suficient per fer-se valer en el pròxim futur. L'entesa amb els socialistes sembla tenir llarga vida, encara que els interessos de la política nacional i estatal poden interferir, tot i que Serra i Falcó defensen l'autonomia dels grups municipals.

Els ecosocialistes han aprofitat les rendes de l'antiga vitalitat del PSUC, cosa que els ha permès mantenir algunes importants bosses electorals i molt més importants influències polítiques. Però a cada bugada hi han deixat un llençol i poc en resta d'aquella crònica, cosa que no és pas dolenta, ja que els dóna possibilitat d'un vot nou, jove i verd, i amb trempera. Amb tot, Iniciativa no acaba de definir una ideologia pròpia i els seus socis alternatius són maldestres en la modernització del seu missatge.

Per la resta, necessitats de militància, els costa competir en la presència en l'entramat ciutadà, avui limitada als darrers reductes dels vells –i bells– palaus d'hivern. El futur, marcat per la condemna als rengles de l'oposició i necessitats d'un lideratge ara absent, és més aviat fosc i només un miracle podria estalviar-los la pèrdua de percentatge electoral; a més, la possible continuïtat del pacte socioconvergent no els situa gaire bé en l'escaquer badaloní.

Amb presència molt minvada, els republicans tenen el repte de mantenir-se al consistori, empresa gens fàcil a partir de la complicada crònica del seu grup municipal i de la sortida de la gent de Reagrupament, força important a Badalona. Els darrers conflictes a Dalt la Vila, els dificultosos equilibris a Cultura i la manca d'un perfil engrescador als barris de la ciutat, farà que els sigui costerut mantenir la presència al consistori, on la pròpia indefinició sobre líders i candidats pot complicar molt més les aspiracions de govern.

Les possibilitats de nous projectes polítics (CUP, Reagrupament, UPD, Ciudadanos, PxC...) és difícil de preveure quan a un any vista poden passar moltes coses, a més de la dificultat que tindrà qualsevol grup per crear-se un espai electoral propi. Nacionalistes, ecosocialistes i republicans hauran de començar a definir les seves estratègies i Pretòria fer-nos entendre fins on arribarà el desencís i l'abstenció. El futur, a la cantonada.