Keep calm
Que se l’emportin al cinema
L’Aràbia Saudita, Egipte, Bahrain i els Emirats Àrabs han trencat relacions amb Qatar. Acusen aquest país de donar suport al terrorisme dels Germans Musulmans, Estat Islàmic i Al-Qaida. No és nou. Només cal llegir Tomàs Alcoverro. I és evident que al darrere hi ha interessos d’uns estats que tampoc són germanetes de la caritat. Però, sigui com sigui, el mateix dia que hi ha aquesta sacsejada diplomàtica (que, per cert, fa que Fly Emirates, patrocinador del Madrid, deixi de volar a Doha, on hi ha Qatar Airlines, encara patrocinador del Barça), El Confidencial publica que la Guàrdia Civil sospita que Sandro Rosell es va lucrar amb el contracte de Qatar. El periodista de L’Esportiu Ramon Usall ha publicat Futbolítica, on explica la indestriable relació dels clubs de futbol amb la política. I el Barça i la democràcia han anat massa de bracet perquè en el seu moment la directiva –ratificada, no ho oblidem, pels socis– optés pel patrocini d’una dictadura. Aquesta vergonya ja no es pot esborrar. Però el fet encara és més greu si es demostra que embrutar la samarreta del club va servir perquè un comissionista –aplaudit per tot l’establishment neonuñista barceloní– es lucrés. Podríem demanar que Josep Maria Bartomeu sortís amb urgència a ensenyar el contracte amb Qatar. Però als papers no sortirà el diner negre. El que hem de saber és què va pagar realment Qatar. I això només ho pot explicar una investigació externa. Bartomeu no la impulsarà. Està lligat. No només perquè Rosell és el seu amic. Sinó perquè es demostraria que ha estat còmplice. Però si no en vol fer també còmplice el club i que un dia es torni a condemnar el Barça –ja va passar amb el contracte de Neymar perquè ell i Sandro, vergonyosament, poguessin quedar exculpats– i corri el risc de desaparició, ha de deixar que algú altre faci la feina. Comença a ser urgent i els encobridors mediàtics habituals no en poden ser tampoc còmplices. Deia una pancarta fa anys al Camp Nou: “Maria Lluïsa, emporta-te’l al cine.” Doncs això.