opinió
Pas endavant cap a l'autodeterminació
Les consultes de diumenge passat són una esperança per avançar cap a la plena llibertat del nostre país. La política, tal com va dir Joan Fuster, te la fas o te la fan, i els catalans ens l'hem de fer nosaltres
200.000 catalans i catalanes van votar diumenge per decidir sobre la independència de Catalunya, xifra que representa un 27% de participació. A les comarques gironines, van votar gairebé 37.500 persones, amb un percentatge superior a la resta de Catalunya. Una mitjana del 94% dels votants vam dir que sí.
Les xifres són relatives perquè cadascú les interpreta segons els seus interessos. Només cal veure les reaccions dels mitjans de comunicació catalans, dels espanyols i dels d'arreu del món. Hi ha opinions de tota mena. És interessant constatar el ressò unànime i general. I això és important. Situar l'independentisme en el centre del debat polític. Tal i com va fer Esquerra amb el finançament, ara és l'hora de moure'ns activament amb l'horitzó fixat en la independència, fer que deixi de ser un tema tabú i del qual no se'n pugui parlar per part d'aquells que encara creuen que l'entesa amb l'Estat espanyol és possible.
I és que el sentiment independentista creix amb els anys. Ja en fa deu que només hi havia un 10% de persones partidàries d'un estat propi, i el darrer sondeig del CEOE (Centre d'Estudis d'Opinió) va situar aquest percentatge en el 21,6%. En la consulta de diumenge, un 27% vam votar pel sí i això és un èxit de les persones que han organitzat les consultes, i un èxit col·lectiu de tots i totes els que creiem que Catalunya ha de fer la seva sense una Espanya que ens ignora, ens menysprea i ens colla contínuament. Encara que aquestes consultes no siguin legalment vinculants, políticament sí que ho són, ja que han demostrat que una part de la societat catalana deixa ben clar el que demana i vol, i no té lloc a la Carta Magna.
A més, la via de les consultes populars ha aconseguit una altra fita molt important. Ha tret la por del cos a molts ciutadans de Catalunya, sobretot dels que tenien pànic a la violència antiga de l'Estat espanyol i de l'amenaça permanent.
La democràcia espanyola és una democràcia de baixa qualitat, que impossibilita que la ciutadania pugui expressar-se lliurement sobre totes les qüestions que ens puguin interessar; a més, la configuració d'Europa no es basa en una foto fixa, i ho hem d'aprofitar.
La consulta del 13-D no és la meta, ni de bon tros, però ha estat una parada important en el camí. Un pas endavant cap a la independència dels Països Catalans. I és que a les portes o no de la sentència del Tribunal Constitucional, segur que aquest no reconeixerà el dret a l'autodeterminació del nostre país.
Des de sempre Esquerra ha abanderat políticament i sovint en solitari el reconeixement del dret a decidir, i n'ha fet una de les seves raons de ser. Per això, el dret a decidir és un dels eixos sobre els quals pivota el nostre full de ruta, així com un dels factors essencials d'una futura política d'aliances.
Les consultes de diumenge passat són una esperança per avançar cap a la plena llibertat del nostre país. La política, tal com va dir Joan Fuster, te la fas o te la fan, i els catalans, ens l'hem de fer nosaltres.
