Toros i referèndum

A mi m'agraden els toros. Estèticament són meravellosos. Ecològicament, són interessants. I aquesta raça contribueix a mantenir uns hàbitats que avui serien erms o víctima de l'especulació urbanística, turística o industrial. Fixeu-vos, a Girona, on hi havia la plaça de braus, hi ha avui una de les moles de pisos més horroroses que mai s'hagin construït!

Vaig ser assidu de la plaça d'Olot, d'una o dues corrides anuals. «Entre rosas y azucenas, / en Olot nació un torero; / son sus pasos primorosos, / dados con garbo y salero. / El Nardo tiene por nombre, / torero de gran valor.» Si mai tinc ocasió aniré a veure José Tomás on sigui, i seria completa la meva satisfacció poder-lo veure a la plaça de Ceret.

Entenc que hi ha gent que no els agraden. Sovint tinc dubtes existencials sobre la bestialitat de les curses de braus. Les prohibiria? Depèn del dia. Hi ha dies que penso que un toro mort en una corrida és un afortunat enorme: ha campat com ha volgut i ha viscut com un rei cinc anys. No serà mort de manera sistemàtica i cruel, després d'alguns mesos d'estabulació –la majoria– i d'una vida curta, trista i, sovint, sense sol ni sexe. Jo voldria dir-hi la meva. No pas mitjançant aquest article que tinc la sort de poder escriure, sinó en un referèndum. Ja que una iniciativa legislativa popular ha aconseguit que els diputats del Parlament hagin de reflexionar i hagin de mullar-se a favor o en contra de les curses de braus, per què no deixen que el poble decideixi? Si la democràcia fos real i no fos tutelada per partits que deixen de ser demòcrates quan arriben al poder, s'organitzaria una consulta popular vinculant. És el més democràtic. No sé què votaria. M'ho hauria de pensar. Seria capaç de votar en blanc, com una manera de donar suport als guanyadors de la consulta. És que a vegades penso que, posats a fer, a les places de braus s'hi podrien fer combats a mort entre gladiadors, els quals, de fet, anirien a circ per voluntat pròpia. O no? Per què es van abolir?