Un altre mercantilisme

“Durant l’estiu havia previst treballar, però al final me l’he pres de descans. Després de tota la pressió, ara toca relaxar-me.” Amb aquesta declaració de principis d’una alumna que s’havia examinat de la selectivitat acabava la crònica sobre aquests exàmens al Telenotícies de dimecres al vespre. Val a dir que aquest final de la crònica periodística era molt simpàtic, si no fos pel que traspuava. Més d’un pare i d’una mare dels 2.801 alumnes gironins que aquesta setmana s’han examinat de la selectivitat devia pensar que aquell testimoni potser no era el millor exemple per als seus fills. Perquè al darrere de la innocent afirmació de l’alumna hi havia que, de treballar, res de res. Que el suposat esforç que havia fet durant el curs i per la selectivitat ja justifica no fer res els propers mesos. Aquesta alumna va dir davant les càmeres el que molts altres diuen i porten a la pràctica a casa amb l’excusa que ja han treballat prou i que és el moment de descansar. Fins i tot de les feines domèstiques. Molts joves s’autoadjudiquen sovint uns drets en forma de gratificació que consideren que s’han guanyat pel fet d’acabar el que se suposa que els toca fer en aquest moment, i que és estudiar. Això passa sovint amb el vistiplau dels pares, que consideren que cal recompensar els fills per haver complert les seves responsabilitats. Això ha comportat que sembli el més normal rebre algun tipus de recompensa quan s’acaba qualsevol curs d’ESO o batxillerat, quan s’aprova una assignatura o quan s’ha acabat la selectivitat. I, fins i tot, quan una criatura ja és capaç d’anar sense bolquers, que sembla que també passa. Com asseguren alguns especialistes, els premis no són educatius ni estimulen els joves, sinó que són bàsicament addictius. Quan es comença a repartir, sobretot si és sense motiu, ja no hi ha aturador. El problema es troba a no tenir ben entès el concepte de premi. Ningú posarà en dubte la validesa de gratificar per reconèixer un mèrit o una conducta sigui en l’àmbit educatiu o en qualsevol altre com el laboral o esportiu. Però sempre que aquesta conducta sigui excepcional. Ens hem de plantejar si és adequada la relació entre el rendiment o els resultats obtinguts pels nombrosos estudiants que aquests dies acaben el curs i el que reben com a recompensa. Si hi ha un desequilibri, vol dir que hem convertit la relació entre pares i fills en un altre tipus de mercantilisme.