Primer d’octubre… ai!

Antigament (fa uns cent anys o més) es creia que el primer d’octubre era el dia que va morir el rei Herodes, aquell monarca tan dolent que governava el país d’Israel en connivència amb la invasora, malvada Roma. I el primer d’octubre a casa nostra celebraven la festa gremial els qui feien sacs i saques, i els qui en compraven o en venien, perquè segons la tradició era el dia que el dimoni s’emportà a l’infern el malentranyat Herodes ficat dins un sac, precisament.

L’octubre també era tingut com el mes més trist de l’any, entre altres raons perquè en el seu curs no s’escau cap festa assenyalada ni cap dia excepcional o remarcable. I no només això: també era considerat el més funest per a la salut, ens ho recorden alguns vells refranys: “Nafra de l’octubre/ no es cura” o “Mal vergonyós/ per l’octubre, perillós”, i encara: “Malalt que no passa l’octubre/ no es cura”. Molts mals averanys i negres perspectives per al mes d’octubre que no es compleixen pas sempre (esperem-ho). Millor esperem que ens prevalgui això del sac i del rei que s’emporten cap a l’infern, més que no pas les funestes previsions per a la salut. Fins i tot el nom del mes no és gens gloriós ni insigne, ni mínimament heroic: li ve del fet que era el vuitè (octo) mes del calendari romà.

El primer d’octubre del 1800, pel tractat de Sant Ildefons (que a casa nostra podria ser el de Sant Jordi o de la Moreneta), Espanya cedeix la Louisiana a França. Però, ves per on, l’any 1823 i a l’octubre també, Ferran VII d’Espanya restableix la Inquisició. Els que tenim una edat recordem que el primer d’octubre era festa a l’escola, commemorant que el 1936 Franco fou nomenat cap d’estat espanyol i Generalísimo a la zona controlada per les forces rebels autoanomenades “nacionals”. A Figueres, aquest dia d’octubre del 1839 s’inaugurava el Col·legi d’Humanitats (actual Ramon Muntaner), primer institut públic i laic d’Espanya.

Atenció amb l’octubre, doncs, que començarà amb una fita i una data en principi històrica però no sabem si gloriosa. I és que una cosa són les il·lusions i els anhels, i altra cosa, ben diferent i que de fet ens mana i ens regula, és la densa biologia. Em penso que va ser un franciscà, potser Duns Scotus, que va dir d’un personatge bíblic: potuit, decuit, ergo fecit. Podia fer-ho, calia fer-ho, i per tant ho va fer. Amén, que, per si se’ls ha oblidat, vol dir: “Així sigui”.