El suro recupera el seu terreny a l’eucaliptus

La notícia que el Consorci de les Gavarres amb el suport de Nando and Elsa Peretti Foundation arrenca quinze hectàrees d’eucaliptus de les Gavarres per replantar-hi alzines sureres em fa feliç. Era el 1976 quan la fàbrica Torras Hostench amb el suport de la Diputació (el seu president Antoni Xuclà Bas era conseller de la Torras) i la complicitat de l’Ajuntament de Girona (l’alcalde Ignasi de Ribot era secretari del consell d’administració) va dur a terme una campanya interessada i demagògica perquè els propietaris forestals arrenquessin roures, suros i alzines i hi plantessin eucaliptus amb les promeses d’uns rendiments econòmics extraordinaris. A la península feia anys que es plantaven eucaliptus en llocs com Huelva o Santander. Aviat es va veure que tot plegat era una descarada operació per afavorir els interessos de la Torras, que s’estalviaria despeses de la fusta base per fer pasta de paper (els eucaliptus venien sobretot d’Austràlia). Franco acabava de morir i aquest fet va facilitar que les veus opositores es fessin sentir, i es va crear un Grup de Defensa del Medi Ambient de Girona que va liderar la lluita contra una planta que empobreix el sòl i altera totalment l’ecosistema existent. En l’informe Les plantacions d’eucaliptus i els seus protagonistes (1978) ja es deia: “La demagògia ens vol fer creure que la destrucció de la natura és un mal necessari que cal pagar si volem mantenir l’actual ritme de benestar.” Els opositors van tenir el suport del departament de Biologia del Col·legi Universitari de Girona, que deixava clar que la plantació d’eucaliptus comportava un procés d’esterilització del sòl. El doctor Oriol de Bolós encapçalava la signatura del comunicat. Es va intentar manipular l’opinió pública portant teòrics científics a sou de la Torras i dient autèntiques bajanades com la seva resistència al foc, la rendibilitat o l’aspecte estètic. Els ecologistes es van radicalitzar i grups anònims es dedicaven a les nits a tallar i arrencar els eucaliptus que es plantaven de dia. Ben aviat es va veure que no era prou negoci però el mal ja estava fet (l’incendi de Portugal és en zona d’eucaliptus i pins). Per tant, benvingudes siguin iniciatives com les del Consorci i la Fundació Peretti, i recordem que a les Gavarres encara hi ha unes 400 hectàrees d’eucaliptus.