Comptar vots

Comencen a aparèixer gestos i compromisos. I no són pas poca cosa. Després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciés la data i la pregunta del referèndum, vam fer allò tan català que és veure l’ampolla mig buida i començar a dubtar si realment podrem votar. Aquell “ai, ai, ai” tan típic, abonat per les amenaces i les mentides que ens arriben des de Madrid i dels sectors unionistes, que no tenen cap altre objectiu que minar la persistència dels que volen que hi hagi urnes l’1 d’octubre.

Però no s’ha de caure en aquest joc. Hi ha motius per ser optimista. Més enllà de l’ofensiva que ben segur que deu estar preparant l’Estat, aquí, a casa nostra, molts actors polítics i socials s’han començat a pronunciar. A comarques gironines, per exemple, el claustre de la Universitat de Girona ha aprovat facilitar espais i voluntaris per a la votació. I el mateix rector, Sergi Bonet, ha avançat que ell serà un dels que participaran en el desplegament. Fins i tot els principals representants del PSC a la demarcació, com ara la tinenta d’alcalde de Girona Sílvia Paneque, l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, i el de l’Escala, Víctor Puga, entre altres, consideren que no es poden posar barreres a la democràcia i, per part seva, no posaran impedients perquè el referèndum sigui viable als seus territoris.

No estem pas tots d’acord en el fet que Catalunya ha de ser un estat independent, però sí que hi ha un corrent majoritari al país que vol veure cap a on es decanta la balança i, sense cap mena de dubte, opta per la via democràtica de comptar vots. Òbviament, no tothom tindrà aquesta posició –a Lleida, el batlle, Àngel Ros, ja ha anunciat que no pensa posar cap facilitat–, però cap entrebanc serà insalvable. Si fins aquí hem arribat, ja poden tenir clar que això no ens ho esguerrarà.

Ja poden comptar que el govern de la Generalitat no deu estar treballant pensant en un escenari planer i sense complicacions. Que es deuen estar preveient tots els contratemps legals i logístics que hi pot haver, o es poden inventar. El compromís pres per Puigdemont i el seu equip de govern és tan gran que no hi ha possibilitat de fer marxa enrere. Ara bé, no es pensin que s’ho podran mirar tot des de casa estant, per la televisió i amb l’aire condicionat. Aquest estiu segurament tocarà sortir de tant en tant i agafar calorada.