Puigdemont a l’objectiu

És obvi que hi ha moltes diferències entre els mesos previs al 9-N i els previs a l’1-O. La fonamental és que la primera era una consulta no vinculant i, en canvi, el govern té la intenció d’implementar el resultat del referèndum d’octubre. Però, curiosament, i tot i aquesta evident diferència, sí que hi ha una semblança en l’actitud del govern espanyol, una semblança que, de nou, demostra que no han entès o no han volgut entendre què passa a Catalunya. La semblança és la persistència a intentar fer creure que el procés no és més que un invent de quatre il·luminats i que s’acaba si et carregues qui el lidera: llavors, al seu entendre, Artur Mas, i ara, també al seu entendre, Carles Puigdemont.

En els darrers temps hi ha hagut dos exemples d’aquesta forma de fer que segurament anirà a més en els propers dies. D’entrada, el govern espanyol no ha convocat encara la Junta de Seguretat, un organisme que hauria de servir per convocar 500 places de Mossos d’Esquadra i en què, és cert, el ministre Juan Ignacio Zoido hauria d’escoltar, de nou, la demanda que la policia catalana pugui accedir a la base de dades de l’Europol en un moment en què l’alerta terrorista al país és en nivell 4 sobre 5. Vaja, es tornaria a fer palesa la irresponsabilitat del PP en aquest àmbit. Però a Madrid tenen clar que el motiu principal és que intentaran no fer-se cap foto amb Puigdemont, i menys si aquesta foto pot ser positiva per al president de la Generalitat. Abans, com diu el principal sindicat de policies europees, posarem la seguretat del continent en risc.

I l’altre exemple recent és la interpretació de les declaracions del president de la Generalitat en què defensava el valor de la persistència per aconseguir objectius i posava l’exemple del final d’ETA. Tant el partit que més ús polític ha fet de les víctimes d’ETA, el PP –només cal recordar l’“este muerto es nuestro” de Javier Arenas entrant a l’ajuntament de Viladecavalls després de l’assassinat de Francisco Cano–, com el partit que va muntar un grup terrorista com el GAL, el PSOE, han demanat explicacions a Puigdemont. Tot plegat forma part d’una tàctica, una tàctica equivocada, perquè Puigdemont és només una de les cares del procés. Una i prou.