Full de ruta
Sobirania per la reparació
La decisió que prendrà avui el Parlament aprovant la proposició de llei impulsada per Junts pel Sí, la CUP i CSQP que declararà nuls tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències de la dictadura franquista aplicades a Catalunya cal considerar-la d’històrica sense cap recança. Perquè suposa la reparació jurídica de les víctimes del franquisme i posarà fi a la humiliació continuada de víctimes i familiars, que durant moltes dècades han hagut de suportar la vigència dels infames consells de guerra sumaríssims del franquisme. I això és així perquè l’Estat espanyol s’ha negat sistemàticament a anul·lar-los. Costa d’entendre per què alguns grups com CSQP assumeixen aquest acte de sobirania i no altres, i encara més com pot ser que el PSC no en sigui impulsor. Però en tot cas, la decisió del Parlament d’avui serà un fet més de sobirania, assumint la continuïtat legítima de la legalitat republicana. Entre el 1939 i el 1980 es calcula que a Catalunya es van dictar uns 20.000 consells de guerra sumaríssims, amb 81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones. Estan comptabilitzades 3.358 persones executades. Aquesta és una llei de reparació històrica que encara caldrà completar amb els catalans jutjats per la dictadura fora del Principat, com el líder d’Unió, Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos, o el sindicalista anarquista Joan Peiró, jutjat a València. I és una llei filla del procés de revolució democràtica que viu Catalunya perquè durant dècades de suposada Transició ha estat impossible. El Parlament exercirà la sobirania per netejar la vergonya de la història i fer justícia. I veurem la reacció d’aquells que rebutgen aquesta sobirania. És evident que per tenir una memòria històrica digna i fer justícia a les víctimes, Catalunya no té altre remei que sobrepassar les lleis espanyoles. Com en tants altres àmbits en què no es tracta de competències. Sinó de decència i democràcia.