Més pressió

S’acosta el 4 de juliol i la pressió augmenta. A la intensa pressió política i mediàtica dels darrers mesos s’hi afegeix ara, com era previsible, la pressió als funcionaris i a empreses que treballen o preveien treballar per al govern. La fiscalia ja va anunciar el març passat que investigaria qualsevol iniciativa de l’executiu destinada a l’organització del referèndum, i així ho està fent: amb l’adquisició de les urnes, amb la campanya per impulsar el registre de catalans a l’exterior, amb el web del Pacte Nacional pel Referèndum... I la llista de ben segur que continuarà. Amb aquesta pressió judicial el govern espanyol no busca altra cosa que escampar la por entre els treballadors públics, i per extensió entre la societat civil. Aquesta estratègia per torpedinar el referèndum és a anys llum del que proclamava l’editorial del The New York Times el cap de setmana passat, quan reclamava al govern espanyol que accepti quina és la realitat que hi ha a Catalunya i, amb sentit democràtic, permeti la celebració del referèndum. Lluny d’això, hem entrat en el joc del gat i la rata, on el govern se les ha d’empescar per tirar endavant un referèndum amb tota la maquinària de l’Estat en contra, un Estat que vigila qualsevol acord del govern buscant la mínima escletxa per poder actuar, ni que sigui preventivament. Hi ha, però, una cosa que obliden: la majoria del Parlament en què se sustenta la convocatòria. Això sí que els fa por.