A la tres
Soraya, cardenal Borja
“Mentre Sáenz demana protegir els funcionaris, el seu Estat els atemoreix, avisa els fabricants d’urnes, colla pel 9-N...
La institució més tradicional i acostumada a sobreviure, l’Església, va triar un papa atrevit. Francesc, aprofitant l’ampliació del col·legi cardenalici, ha recordat als ancians cardenals: “No som cap gerontocràcia, sinó que els avis de l’Església hem d’ajudar a fer possible els somnis dels joves.” Per això es rodeja amb celeritat de bisbes com Omella, que, com ell, només volien ser capellans de poble. Mai un pontífex havia animat tant els guardians de la institució a reformar-la, fins i tot a risc de canviar-la del tot.
Tot el contrari de l’Estat espanyol, que respon a les propostes de convocatòria d’un referèndum amb l’ofensiva de querelles, inhabilitacions i amenaces per terra, mar i aire. Els últims a atemorir han estat les empreses que fabriquen urnes i els funcionaris de la Generalitat. Tota la maquinària de la justícia per fer por als funcionaris, als alcaldes díscols del PSC, als qui defensin l’1-O, als dirigents de la Generalitat ja condemnats pel 9-N...
La vicepresidenta Soraya Sáenz demanava ahir des del Vaticà que la Generalitat no despenyi els funcionaris ni els empresaris. No sé si la resta li és igual... A la mateixa hora, el seu Estat enviava la Guàrdia Civil per citar els funcionaris a declarar, quan se sap que el responsable de l’1-O és tot el govern. La seva justícia insisteix a reclamar els diners que va costar el 9-N al president i conselleres ja inhabilitats, seguim descobrint nous episodis de persecució ideològica policial contra els polítics catalans i més detalls de l’operació Catalunya... Els oferiments de diàleg al Congrés dels Diputats i de pacte com amb el PNB que proclamava Soraya des de la Santa Seu feien recordar més les intrigues, traïcions i apunyalaments per l’esquena dels cardenals Borja que els pastors de poble que el Vaticà promou.
I el Congrés dels Diputats celebrava 40 anys de les primeres eleccions amb més protesta que mai. ERC evitant Felip VI, el PDeCAT protestant i Podem qüestionant la monarquia. De l’esperit conciliador del 1977, als “Viva el rey y viva España” que van cloure l’acte.
