De set en set
El misteriós senyor Millo
El delegat del Gobierno a Catalunya ho va dir el 12 de juny i ho va repetir el dia 21: el dia després del referèndum català, els impulsors d’aquest seran “invalidats com a interlocutors” i que “els interlocutors hauran de ser uns altres”. Tinc entès que, amb aquests comentaris discretament incendiaris, el senyor Millo està insinuant que el 2-O la majoria independentista al Parlament català (o una part) serà inhabilitada (o potser detinguda) en l’acte. I si hi rumiem una mica, queda clar que aquesta operació no es podrà fer sense la col·laboració de la Guàrdia Civil –l’únic cos policial que pots estar ben segur que ho donarà tot per a la seva pàtria– haurà d’intimidar la població civil (ep, si es deixa intimidar) per evitar que aquesta es manifesti al carrer. Ras i curt, tot fa pensar que l’estat ja té preparat un cop d’estat incruent a Catalunya. La gran incògnita és qui prendrà el lloc dels representants catalans actuals. Ara bé, si ens atenem a la carrera política tan reeixida com camaleònica del Sr. Millo (després d’haver estat militant d’UDC i diputat per CiU i haver buscat feina a ERC en va –diuen– es va apuntar al partit que actualment mana a l’estat) no ens sorprendríem pas gaire si l’“interlocutor” principal entre el govern i el Gobierno acabés sent ni més ni menys que ell mateix. Al cap i a la fi, és el tipus de funcionari obedient que –segons l’historiador Timothy Snyder al seu llibre recent Sobre la tirania– “els estats autoritaris necessiten”.