Els Bertrana en ruta

Impossible trobar una parella millor que l’actriu Cristina Cervià i l’historiador Xavier Carmaniu per capbussar-nos en el món literari dels Bertrana. Prudenci i Aurora, pare i filla, són els protagonistes de la Ruta Bertrana que, des de La Mercè, ens proposa per a tots els dilluns de juliol una visita als indrets més emblemàtics de Girona a partir de fragments de textos d’en Prudenci; un viatge en el temps per situar-nos a la ciutat de fa un segle. Una manera excel·lent de fer present al carrer l’Any Aurora i Prudenci Bertrana amb motiu dels 125 i 150 anys dels seus naixements. El comissari de l’Any Bertrana és Oriol Ponsatí-Murlà, professor, editor, escriptor i veí del barri de Sant Narcís. Cervià és col·laboradora del club de lectura del mateix barri –que coordina Lluís Gil–. Encara m’emociono recordant la lectura que va fer l’actriu, en el lliurament dels Premis Literaris, interpretant poemes de Maria Mercè Marçal. De Carmaniu no podré oblidar els seus programes a TVGi La ciutat i els llibres i, especialment, La ciutat i els llibres (versió 2.0); en aquest els nois i noies del Pla de Ter eren els lectors entusiastes al plató improvisat de la biblioteca Allende de Santa Eugènia. Edicions de l’Ela Geminada, que està revisant l’obra d’en Prudenci, presenta cada nova reedició a l’Allende. Eugenial!

La ruta no surt del Barri Vell. Les lectures bertranianes abasten aquest territori geogràfic. Llàstima. Carretera de Santa Eugènia avall, passant a tocar de les places Bertrana i Miquel de Palol, s’arriba al veïnat de la Rodona, i allà on para el bus trobaríeu si no l’haguessin enderrocat la casa dels Bertrana quan vivien a Santa Eugènia de Ter; on Prudenci va deixar pintats dos murals a les parets de l’habitatge que van ser retallats i expatriats al Museu d’Història. Aquest paràgraf de Carles Rahola, al seu La ciutat de Girona, podria servir per llegir-lo davant del que va ser domicili eugenienc dels Bertrana: “La suavitat del paisatge de Girona l’ha dita també amb mots plens de suggestions un dels nostres millors prosistes, gironí, per bé que nat a Tordera, Prudenci Bertrana, en parlar del Pla. El Pla de Girona és un pla modest, amable, fidel a la petja i a l’esguard. No us produeix el respecte ni l’encís formidable de la planícia empordanesa... Allà on fiteu els ulls poden arribar-hi les vostres cames. No hi perdeu l’esma, no us lassa, abans d’hora, la sensació d’infinit...” Aquest pla –descriu Rahola– “guarnit de petites masies i de campanarets, amb minúsculs ponts del diable sobre rieres eixutes, travessat per un tren menut i lent que sembla de joguina...”