O caixa o faixa

No deixa de ser ben estranya, la relació que hi ha entre JxSí i els comuns, o entre els comuns i JxSí. El cap de setmana passat, la formació de Xavier Domènech i d’Ada Colau va continuar fent la puta i la Ramoneta amb el procés i va decidir que per ells el referèndum de l’1-O no és un referèndum de veritat, que serà una mena de mobilització o protesta popular com va ser el 9-N. I com que ja fa dos dies que els baixen garrotades per tots costats (i autogarrotades, si fem cas de les hemeroteques i recordem el que havien dit ells mateixos), ahir els comuns s’esforçaven a matisar les seves declaracions del cap de setmana. L’alcaldessa Colau, en ser preguntada (gairebé interrogada) pels periodistes va dir que tenia “predisposició d’anar a votar l’1-O” i que l’Ajuntament de Barcelona “posarà totes les facilitats” si hi ha una gran mobilització. Ha canviat de parer Colau en vint-i-quatre hores? No. Simplement, sap (saben) que als comuns els serà molt difícil mantenir una posició contrària a l’1-O. O és que si l’Estat aplica suspensions de competències, inhabilitacions, i amenaces i més amenaces, els comuns es quedaran igualment equidistants? Saben que no. No poden estar en contra del que passi en aquest país, entre altres coses perquè corren el perill de desentendre’s també d’una gran part de les seves bases, que sí que participarà en l’1-0. I Junts pel Sí? A JxSí els passa una mica el mateix. Saben que no és el mateix tirar endavant el referèndum de l’1-O amb la complicitat dels comuns que fer-ho sense la seva complicitat. I saben que els comuns no es definiran fins que no tinguin més remei. I per això esperen. Si JxSí cregués que els comuns són com el PSC, el PP o C’s, que a Catalunya han preferit ser pocs i ben avinguts, ja ni s’hi adreçarien. A les xarxes socials no se’ls estaria fent la pressió que se’ls està fent; ni se’ls retrauria les seves contradiccions i ja se’ls hauria donat per perduts. Però no. El procés no es pot desentendre fàcilment dels comuns; i els comuns no es poden desentendre fàcilment del procés. La solució, em sembla, no està en gaire res més que en el comptador. Avui falten 82 dies per l’1-O. I demà en faltaran 81. Potser no serà ni avui ni demà. Però hi haurà un o caixa o faixa. I els comuns no podran mirar cap a un altre costat.