Keep calm
La vinyeta
Avegades no cal recórrer a la cara de Franco per sensibilitzar ànimes. Aquesta setmana la Generalitat ha presentat la proposta de nou pagament de peatges previst per l’any vinent, coneguda com vinyeta. Es tracta d’una mena de tarifa plana per als usuaris de les autopistes que, a més d’un cost més baix al cap de l’any, suposa l’aixecament pràctic de les barreres amb el conseqüent estalvi de temps que això suposa. La mesura pot agradar més o menys però quan arribi al Parlament tirarà endavant perquè té la majoria suficient perquè sigui aprovada. El mateix dia que va ser presentat el nou sistema, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, la va rebutjar: “No podem marcar fets diferencials entre comunitats autònomes perquè això generaria discriminació.” És a dir, encara que a Catalunya hi hagi més o menys consens al voltant d’aquesta mesura, com que no és generalitzada a tot l’Estat, la vinyeta no es podrà aplicar perquè, spoiler, el govern espanyol la portarà al Constitucional perquè la tombi. El més significatiu no és la nova mostra del poc poder polític real que té la Generalitat per gestionar “els problemes reals de la gent” sinó la lleugeresa amb què s’utilitza el criteri de discriminació. L’Estat acaba de rescatar les autopistes radials de Madrid amb 3.718 milions d’euros. Ho han fet de manera unilateral i sense consultar tots els espanyols. En aquest cas, el factor discriminació no ha pesat gaire. Digueu-me perspicaç però crec que hi ha molts més catalans que fan servir les autopistes catalanes que no pas catalans que fan servir les radials de Madrid. A Catalunya, de cada tres quilòmetres d’autopista, dos són de peatge (67%). A Andalusia un 87% són de franc i un 13%, de peatge. A Madrid, la proporció és semblant. I a Extremadura, totes són gratuïtes. I de tot plegat resulta que la discriminació ve pel mètode de pagament. Tot molt bé.