Tothom pot ser mestre?

Tothom té condicions per ser mestre de primària o professor de secundària? Tothom pot adquirir les competències que el faran esdevenir un bon mestre o professor? O per aconseguir-ho ens cal, d’entrada, unes condicions intrínseques, de personalitat, d’equilibri emocional, de tarannà o vocacionals que permetin, sobre aquesta base, adquirir les destreses professionals que ens conduiran a la bona pràctica docent?

En l’actualitat, les nostres societats demanen que els docents, sobretot aquells que exerciran a l’educació bàsica (fins a la fi de l’actual ESO), siguin professionals excel·lents. Volem mestres i professors capaços d’acompanyar els alumnes envers les màximes quotes d’aprenentatges rellevants que els permetin gaudir d’una vida plena en els àmbits personal, social, acadèmic i professional. I això passa, avui, per garantir una formació inicial i permanent que capaciti per exercir una docència en uns ambients d’aprenentatge que sofriran profundes transformacions per l’impacte de les noves modalitats d’accés a la informació i als continguts curriculars, per un coneixement acumulatiu més precís sobre com les persones aprenen i per l’aparició de noves eines i metodologies que optimitzaran els aprenentatges del nostre alumnat.

Això exigeix preparar mestres i professors perquè exerceixin unes funcions docents que, avui, encara no podem definir amb precisió. Per tant, cal fornir el professorat en actiu, i el novell, amb competències que els preparin per a l’actualització permanent, per assumir nous rols docents, per incrementar el seu paper d’acompanyant personal de cada alumne i, al mateix temps, per ser capaç d’integrar-se activament en equips docents, de perfils diversos i caire interdisciplinari, que garanteixin el seguiment i el lideratge de grups d’alumnes que aprenen junts a conviure i a establir lligams forts de mutu aprenentatge i suport afectiu.

Per disposar de docents així, capacitats per adquirir habilitats professionals en contextos constantment canviants, d’alta exigència ètica i exemplificant (models de valors i actituds per als alumnes) i compromesos en un treball clínic i permanent de recerca i avaluació conjunta dels escenaris d’aprenentatge emergents, la pregunta inicial és més pertinent que mai. Les condicions que actualment requerim d’entrada als estudis de magisteri i de professorat de secundària es poden seguir mantenint com si la professió docent del futur impliqués la mateixa exigència i nivell de competències que ara? Si la resposta és negativa potser pressuposa que, al seu torn, la de l’interrogant inicial hauria de ser: no. No tothom pot ser mestre, almenys no pot ser-ho amb les mateixes condicions i exigències que ara els demanem.