La bona gent

Un columnista del diari Abc, el professor d'història de la filosofia Gabriel Albiac, explicava fa uns dies als seus lectors que és a punt d'acabar l'any més infaust de tots els que ha viscut en democràcia (a Espanya). Entre la relació de desgràcies comptabilitzades, vegin aquesta: «Referéndums ilegales, convocados por alcaldes que en cualquier país europeo hubieran acabado con sus promotores en humillante presidio.» Al marge que els referèndums no han estat convocats per alcaldes, m'agradaria saber en quin país europeu es condemnaria amb humillante presidio els promotors d'una consulta democràtica, festiva i cívica en què cap persona ni cap institució en van sortir perjudicats. Més endavant, parlava de la «fauna analfabeta de actores y cantautores con la ceja subvencionada [...] hoy, ese club de la SGAE tiene su Ministerio, al frente del cual, una tal Sinde. Y Ministerio [sic] tiene las brigadas de choque: se llaman sindicatos porque de alguna manera hay que llamarlas». Per al senyor Albiac, «Tampoco es nuevo ese Ministerio de control obrero: todos los totalitarismos lo tuvieron». Són algunes de les seves afirmacions. Per a l'articulista d'Abc, i ara em remeto a escrits seus de fa algun temps, tots els mals del món els causen els pacifistes. Gabriel Albiac defensa la guerra, n'és un gran entusiasta (per alguna cosa la seva secció es titula Cambio de guardia). Sobretot, la guerra d'Israel contra els palestins. Mirin si arriba a admirar l'exèrcit israelià, que ha deixat escrit que és l'únic exèrcit del món que abans d'atacar pren tota mena de mesures per no fer més mal que l'estrictament necessari. Si vostès han vist les recents imatges de la commemoració de l'any del bombardeig de la franja de Gaza per avions israelians, sens dubte hauran pogut comprovar que no només no van prendre mesures, sinó que van procurar fer el màxim mal possible: cap a un miler de civils palestins morts. I Israel, en el dia d'avui, no els permet reconstruir els edificis destruïts ni rebre cap tipus d'ajut humanitari.