Els pebrots de l’alcalde

Un dia de no fa gaire, l’alcalde de Batea va acabar un ple dient que la qüestió de la residència d’avis s’havia d’arreglar i “si no ens volen aquí, ens voldran a un altre lloc”. Ningú no li va donar importància. Mal fet, perquè Joaquim Paladella té el seu caràcter i, d’una revolada, va agafar el cotxe i es va plantar davant la subdelegació del govern espanyol a Tarragona per preguntar què s’ha de fer per treure el seu poble de Catalunya i passar-lo a Aragó. Naturalment, quan això s’ha sabut, el municipi de Batea s’ha convertit en un material informatiu de gran utilitat als mitjans de Madrid, que han convertit el poble en un símbol de la resistència unionista.

Però Batea no és això. Ni de lluny. El 27-S, la suma de Junts pel Sí i la CUP va obtenir la majoria absoluta dels vots i vint punts d’avantatge sobre PSC+PP+Ciutadans. El segon poble de la Terra Alta –per cert, associat a l’AMI– no és la punta de llança de l’espanyolisme. En canvi, sí que és un exemple paradigmàtic del caciquisme residual que encara sobreviu a molts dels municipis petits de Catalunya. A l’alcalde Paladella no li ha importat ni la gent, ni l’oposició, ni la imatge que ha acabat projectant el seu municipi. No li ha fet ni fred ni calor que els cellers de Batea faci anys que es trenquin la cara, l’esquena i el cervell per tirar endavant la Denominació d’Origen Terra Alta, una de les que més creixen en el mercat català. A Paladella no li fa res que d’aquí a deu anys encara s’associï una ocurrència ridícula amb el nom d’un poble que, com la resta de municipis del país, vol compartir un futur difícil, però il·lusionant.

Batea és un poble normal, aquesta no és la qüestió. El problema és que Joaquim Paladella també és, en gran part, un alcalde normal. Un líder local autoritari, despòtic i individualista que confon els seus desitjos i conveniències amb els del poble i els imposa per pebrots. N’hi ha massa, d’alcaldes així. Paladella només és la caricatura freak del seu comportament.