Democràcia? Permetin!

Emmanllevo el títol als admirats Eugeni Xammar –l’autor– i Quim Torra –l’estudiós–, que ja m’ho passaran per alt. Imaginin-se que som en un poble, qualsevol de tants que compten en la nòmina del padró –amb dret a vot–, a més de la majoria indígena, amb un deu o un vint per cent de residents ocasionals o fixos d’origen urbà, generalment barceloní. Un bon dia al “local” o al “centre”, les taules del bar són testimonis d’una dialèctica d’intensitat mitjana que té per objecte el toc amb què el campanar parroquial esqueixa tots els quarts i totes les hores de tots els dies i de totes les nits. Al cap d’una setmana la intensitat de la mateixa discussió ja és alta. Després venen queixes, denúncies, molt paper registrat... Com que el tol·le-tol·le va pujant de volum, l’alcalde, per estamenyar-ho, decideix celebrar una consulta: campanes sí, campanes no. Els urbanites la tenen perduda d’entrada. Sí, és cert que els de la casa rural, la carnisseria i el minisúper, tot i els vuit cognoms que il·lustren les prosàpies llurs, fan costat als seus bons clients forasters; però, en canvi, les flowers posthippies de Can Virtuts, berlineses passades per Hydra on havien fet tresos i quatres amb en Cohen i la Marianne, s’arrengleren amb la pagesia crepuscular i terminal; talment com “el” Pep del Poble Nou, comunista estat, gormand efectiu i apicultor de nuevo cuño, que deia Rusiñol. Empat, doncs, entre els singulars anecdòtics que no altera el producte. Les campanes ho tocaran tot tota la nit.

Ara bé. I si la consulta sobre les batallades horàries s’hagués fet a escala de la nació d’ERC o de la regió del PP? El toc nocturn de totes les campanes de tots els rellotges de totes els pobles i de tots els barris (recorden el cas de Girona?), dependria del resultat d’aquest acte democràtic. No cal demostrar que la consulta, feta així, emmudiria les campanes. Oooooh! Dos actes democràtics amb resultats oposats! Com pot ser? On és l’error? No hi ha error, tothom ho sap llevat dels “no nacionalistes”. La democràcia no és un allioli homogeni: sense adjectiu que l’acoloreixi, que en delimiti el sentit, vol dir poc. Han de votar els de Sabadell o els Sant Gervasi en la decisió de les campanes de Viladoques o de la catedral de Girona? Quan es neguen els drets democràtics als catalans amb la justificació que ja viuen en democràcia, sense precisar i insistir que és l’espanyola, els “no nacionalistes” enganyen, de bona fe o de forma interessada. No és equivalent l’aplicació a Catalunya de la democràcia espanyola, que inclou el vot de tots els que la llei espanyola reconeix, a la possible democràcia catalana que l’Estat nega. I quan diem democràcia catalana volem dir amb les mateixes apps que les democràcies danesa, suïssa o borbònica; per ara el que tenim és absolutament subaltern a l’àmbit decisori espanyol. En diem colonialisme?