N’estic fins als nassos

Els companys fotoperiodistes fa temps que es queixen de les creixents dificultats que tenen per exercir la seva feina amb plena llibertat i professionalitat, ja que cada vegada més se’ls posen impediments quan volen captar imatges, bé sigui d’un foc forestal, d’un accident de trànsit o d’alguns esdeveniments als quals els mateixos organitzadors impedeixen accedir amb el pretext que serviran fotos oficials. En els grans concerts sempre hi ha alguna estrella que no vol ésser retratada i serveixen fotos enllaunades. És una deriva cap al control d’imatge molt preocupant, ja que s’impedeix fer la feina als professionals que ho són per trajectòria, per vocació i perquè s’hi guanyen la vida. Mentre aquesta situació s’està enrevessant, cada vegada més en els concerts, part del públic no té cap mania a posar-se a fotografiar, filmar i enregistrar cançons molestant els seus veïns que han pagat la mateixa entrada i que són distrets i emprenyats pels les llumetes i, a voltes, per uns flaixos de jutjat de guàrdia. Sobretot en el teatre, fa anys que es va arribar a l’acord que els fotògrafs no fessin servir el flaix per no molestar els espectadors. Del pacte entre organitzadors i professionals en fa cas omís un públic insensible i no veig que es queixi gaire ningú; bé, Chrissie Hynde, la líder de The Pretenders, va reclamar que no volia veure mòbils!, però en altres concerts els músics ja no batallen. És comprensible que es vulgui enregistrar una cançó en directe de l’artista preferit, però no entenc que molta gent es passi tot el concert fent fotos, gravant i mirant el WhatsApp, perquè la qüestió és: què hi fa, allà? Ha pagat 30 o 40 euros, per anar consultant els missatges cada dos minuts? Estan atrapats i molts encara no ho saben, però, si us plau, permetin que els altres puguin mirar i escoltar l’espectacle sense interferències. El problema, a més, és que amb les xarxes dites socials, als periodistes els surten competidors a cada cantonada. Avui tothom “és periodista” perquè un fet que succeeix a l’altra punta de món al cap d’un minut és aquí via Twitter, WhatsApp... però aquella suposada notícia ens arriba sense contrastar, sense una font fiable que en verifiqui la solvència informativa. Els periodistes i els mitjans hi són per donar aquesta credibilitat, per garantir la neutralitat i la veracitat d’aquella informació. Si us plau, deixin fer la feina als professionals!