Deixem de cridar

Hem d’evidenciar les contradiccions de qui afirma que no anirà a votar al referèndum d’independència, però no insultar-lo i escridassar-lo. A mesura que l’1 d’octubre s’apropa molts es veuran obligats a mullar-se, hi haurà qui ho farà de forma parcial, continguda i amb recances a favor de la sobirania del poble català. D’altres es definiran a favor de la unitat del demos espanyol i en contra del referèndum. Alguns tindran uns arguments pobres i ritualitzats, tan buits com el suport a un referèndum d’independència del Sàhara Occidental, que fa 40 anys que esperen.

Tot això pot indignar persones que aposten per la sobirania del poble català. Siguin persones a favor del sí o del no, però compromeses amb la sobirania de Catalunya. Hi ha ja un cert cansament en sentir excuses per anar en contra del referèndum que o bé amaguen que la unitat d’Espanya és quelcom innegociable i inqüestionable o bé són una defensa pobra i simplista de l’statu quo. La indignació ens pot portar a l’acció però no ens serveix per a molt més. Si el referèndum no té una participació digna, costarà molt més vendre el resultat al món, i costarà més argumentar que els catalans ens identifiquem com un demos propi i volem ser un subjecte polític. L’1 d’octubre no es troba en qüestió només la independència de Catalunya, sinó si els catalans ens considerem una nació política o només en som una de cultural.

Per aquesta raó també és clau no deixar-se portar per la indignació. Que tertulians independentistes escridassin polítics a la ràdio només serveix per fer el nostre moviment molt més antipàtic. Si a qualsevol que té dubtes del referèndum se li llença la Brigada Hiperventilada a la xarxa el que farem és ser un moviment àrid i amarg. Hem d’evidenciar les contradiccions de qui afirma que no anirà a votar al referèndum d’independència, però no insultar-lo i escridassar-lo. A vegades, semblem banshees irlandeses o fúries romanes, tot cridant a qui no secunda el referèndum. Aquests crits i flist-flasts no serveixen perquè aquesta persona canviï d’opinió i l’efecte global és ser un moviment arrogant, cridaner i amargat.

Al final qui vagi a votar l’1 d’octubre ho farà més perquè se sent més part d’un demos català més que d’un demos espanyol. Fins ara “ser català” és una adscripció voluntària, i el moviment independentista ha sigut un moviment amable, que acull i suma. Enfront l’espanyolisme és un moviment agre i incòmode que homogeneïtza i no accepta la diferència, ni tan sols la discrepància. Pot ser que mantinguem aquesta diferència. L’1 d’octubre es prendran moltes decisions emocionals, que es faran amb els budells i el cor. Si el que fem és cridar en lloc d’argumentar, i la indignació ens porta a barrejar agressivitat amb cinisme no facilitarem que aquesta decisió emocional sigui a favor d’anar a votar l’1-O.