Lorca és una perla

El 25 de juliol del 1928, Federico García Lorca va topar amb una notícia que es repetia als diaris de l’època. “La premsa, quina meravella! Llegiu aquesta notícia! És un drama difícil d’inventar”, va exclamar Lorca en llegir aquella notícia d’un tràgic succés a Níjar (Almeria). “Tràgic final d’una boda. És raptada la núvia, sent més tard assassinat el raptor. El misteri envolta el succés. És detingut el nuvi burlat”, informava el diari El defensor del pueblo. Aquell drama va agitar Lorca fins al punt de dedicar cinc anys, del 1928 al 1933, a modular la trama i crear Bodas de sangre.

Gairebé noranta anys després d’aquella notícia de diari que obsedia Lorca, la direcció d’Oriol Broggi i l’equip de La Perla 29 encapçalat per Clara Segura, Nora Navas i Ivan Benet ofereixen ara al Teatre Biblioteca de Catalunya una funció que commou fins al punt de preguntar-se com s’ho fan els actors per poder dormir cada nit després de crear tanta bellesa. Des del primer respir de l’aridesa d’Almeria que omple l’escenari fins al quejío i la rumba catalana del músic Joan Garriga, Bodas de sangre és un viatge palpitant en què sis actors donen vida a quinze personatges –com ho fa Clara Segura per transformar-se de la núvia ofegada pel dilema en la mare del nuvi abandonat i, més tard, en la sogra en un segon?– i en què un cavall, Juguetón, galopa a l’escenari amb acords de la Nana del caballo grande. Abans de morir, Lorca va llegar un avís: “El teatre és un dels més expressius i útils instruments per a l’edificació d’un país, i el baròmetre que marca la seva grandesa o el seu descens. Un teatre sensible i ben orientat en totes les seves branques, de la tragèdia al vodevil, pot canviar en pocs anys la sensibilitat del poble; i un teatre destrossat, on les peülles substitueixen les ales, pot achabacanar i adormir una nació sencera.” Si va a veure Bodas de sangre potser no trobarà resposta a res, ni tan sols a tanta bellesa tràgica, però hi trobarà les preguntes i amb això n’hi ha prou.