opinió
La capital de la Cultura Catalana dinamitza el territori
Les ciutats elegides Capital de la Cultura Catalana i les campanyes de dinamització i promoció cultural fan palès que la nostra nació mil·lenària pot recórrer un llarg camí
El 19 de desembre, la ciutat de Figueres va fer l'acte de cloenda de la Capital de la Cultura Catalana (CCC) 2009, amb Pep Ventura i Narcís Monturiol com a emblemes de la sisena capitalitat cultural de l'àmbit lingüístic català després de Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007 i Perpinyà 2008. Badalona és la Capital de la Cultura Catalana 2010, i Escaldes-Engordany, al Principat d'Andorra, ho serà el 2011.
La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promoure i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.
Les capitals culturals varen néixer a Europa. Atenes (Grècia), el 1985, fou designada Capital Europea de la Cultura, primera capitalitat cultural de la història. Amb el pas dels anys, diversos països i zones del món han creat les seves pròpies capitals culturals.
L'Organització Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat), entitat independent de la societat civil creada el 1998, és la que ha implantat i desenvolupa la capitalitat de la cultura catalana, que s'adreça a quatre estats europeus.
El Parlament de Catalunya va donar suport, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004, a la Capital de la Cultura Catalana.
Els anys d'experiència en el desenvolupament de la Capital de la Cultura Catalana han permès a l'organització promotora i als ajuntaments que han desenvolupat una capital cultural optimitzar al màxim cada capitalitat. Els resultats són força encoratjadors.
En la seva nova etapa, la Revista de Badalona ha preguntat a les capitals de la cultura catalana que han exercit fins ara si estaven satisfetes d'haver estat Capital de la Cultura Catalana.
Les seves respostes són molt il·lustratives:
Banyoles 2004: «Sí, molt. Banyoles es va convertir en la primera ciutat de Catalunya distingida com a Capital de la Cultura Catalana. Recordem amb molt d'orgull aquest fet i la nostra col·laboració per potenciar el projecte. Ens sentim partícips de l'arrencada del projecte.»
Esparreguera 2005: «Sí, era el segon any i només ens havia precedit Banyoles. Estem contents i satisfets de la feina feta. Va donar projecció i nom a la ciutat durant aquell any.»
Amposta 2006: «I tant! Sobretot per resultats. D'una banda, perquè va ser un èxit de participació, i de l'altra, per tot el que s'ha anat fent posteriorment.»
Lleida 2007: «Sí. Molt. Perquè com a iniciativa té un format molt interessant, ja que possibilita a una ciutat durant un any que ella mateixa es reconegui i tingui l'oportunitat de realçar els propis valors i tot el que té nivell cultural. Permet promocionar la pròpia cultura: gaudir-la i projectar-la.»
Perpinyà 2008: «Sí. Va ser un moment molt especial. Desgraciadament, Catalunya Nord ara és França, i ser Capital de la Cultura Catalana va ser difícil i complicat d'explicar a la gent. Però va ser fantàstic. Vam tenir molta feina i molts actes.»
Figueres 2009: «Profundament satisfets. La CCC ens ha permès desenvolupar un cas pràctic de programació cultural, sacsejar dinàmiques, crear iniciatives, engrescar la gent, obrir la ciutat a artistes i creadors d'arreu del territori. La CCC ha estat un punt d'inflexió que no només ha donat fruits evidents i immediats sinó que ha sembrat llavors que fructificaran al llarg dels propers mesos i anys.»
Enfortit la identitat col·lectiva
L'organització Capital de la Cultura Catalana desenvolupa també periòdicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre d'altres, ha desenvolupat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona, Badalona i Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya, entorn dels personatges que han influït més en la cultura europea, i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.
Les ciutats elegides com a Capital de la Cultura Catalana, les campanyes de dinamització i promoció cultural, etc. fan palès que la nostra nació mil·lenària pot recórrer un llarg camí. Continuar enfortint la nostra identitat col·lectiva ens ha de permetre situar-nos en l'espai que ens correspon en aquest segle XXI que tants reptes i oportunitats ens presenta.
