opinió
De Figueres a Badalona
L'autora reflexiona, després que la capital alt-empordanesa hagi passat el relleu de la capitalitat cultural catalana a Badalona, sobre l'impacte que poden generar en la societat aquestes iniciatives
Finalment, què en queda, d'un esdeveniment d'aquestes característiques, més enllà dels espectacles culturals que hagi pogut convocar? Probablement l'escenificació del reconeixement públic cap a les entitats que treballen diàriament per la cultura i que, massa sovint, s'han de barallar amb l'administració per esgarrapar pressupostos
Probablement el lector es preguntarà quin fil argumental pot unir Figueres i Badalona, dues ciutats bàsicament diferents, per situació i extensió, si no fos pel fet de pertànyer a un corredor geogràfic i cultural comú i a un país sense estat. Potser també es qüestioni l'ordre de l'enunciat, que obeeix a una circumstància objectiva: Figueres acaba de passar el relleu de capitalitat cultural catalana a Badalona. A hores d'ara, el web del Bureau Internacional de capitals culturals (IBOCC) situa en el mapa mundial les ciutats catalanes que des del 2004 han estat seu d'una iniciativa impulsada, en origen, per l'actriu i ministra de cultura grega Melina Mercouri l'any 1985; una capitalitat cultural que es concretaria per primer cop a Atenes i que s'ha estès a altres continents, countries (entengui's Catalunya), i «esferes» culturals.
Després de Banyoles, Esparreguera, Amposta, Lleida i Perpinyà, a Figueres, la ciutat que mig món identifica amb el geni Dalí, s'ha aprofitat l'avinentesa per reivindicar personatges com ara l'inventor Narcís Monturiol i el músic Pep Ventura, que han estat dos dels eixos de la capitalitat durant el 2009.
Aquesta mena d'esdeveniments anuals poden sonar a llauna buida, a flauta d'Hamelin amb propòsits difusos; als discursos inaugurals sempre es parla de fomentar la inclusió social, la cohesió cívica, d'aconseguir el reconeixement exterior de les ciutats que els protagonitzen. Però comptat i debatut, els objectius proposats només s'assoleixen quan se sap aprofitar el teixit de les entitats socials existents, quan s'aconsegueix fer realitat el predicat de «crear complicitats» que tant els agrada dir als polítics. Tanmateix, si això passa, ni que sigui amb unes quantes factures pendents com és el cas de Figueres, el resultat és prou encoratjador.
La ciutat acollidora i neta on hauria agradat viure al Josep Pla de El quadern gris és avui una població que ha crescut a batzegades, però que tanmateix batega.
Curiosament la tramuntana va ser la convidada d'honor més persistent: en la cerimònia inaugural ja havia dificultat la realització d'una sardana aèria i va reaparèixer en l'acte de cloenda, més afeblida però glaçada, fins al punt de posar en perill de congelació no només les cues dels gats sinó també els assistents a l'acte. Abans, s'havia fet balanç de l'any a l'interior del teatre El Jardí, on es va escenificar el relleu de capitalitat entre l'alcalde de Figueres i el de Badalona que, al seu torn, passarà la capitalitat a Escaldes-Engordany el 2011.
Finalment, què en queda, d'un esdeveniment d'aquestes característiques, més enllà dels espectacles culturals que hagi pogut convocar?
Probablement l'escenificació del reconeixement públic cap a les entitats que treballen diàriament per la cultura i que, massa sovint, s'han de barallar amb l'administració per esgarrapar pressupostos.
En el cas de Figueres, l'experiència ha cohesionat l'esforç de diferents associacions culturals i vol consolidar nous espais escènics i festivals com ara l'Ingràvid i la Setmana de la Poesia, però també planteja reptes de consolidació i la solució de temes pendents com ara la rehabilitació del Casino Menestral, que ha evidenciat la manca d'un auditori propi.
Balanç esperançador
Tanmateix, el balanç és esperançador i, rere la capitalitat, cueja la importància de la cultura, factor invisible de l'economia. Ara que l'única recepta per afrontar el desànim col.lectiu es concentra en els triomfs del Barça i en el carisma de Guardiola, els esdeveniments culturals i les mobilitzacions com ara el 13-D demostren que cal abandonar la perplexitat i esquivar el perill de caure en l'atonia vital i l'estancament que provoquen les xifres d'atur per agafar les regnes de l'assumpte. Segurament, bona part de la ciutadania ja se n'adona, i exigirà exemple als representants polítics en les eleccions que s'acosten. Convé ventilar escombraries i, a canvi, oferir models creatius; necessitem visualitzar referents que permetin recuperar l'ànim, sobretot a través de l'educació i de la cultura.
Ara Badalona, la Baetula romana, acaba d'assumir la capitalitat catalana. Tot plegat haurà servit per ressituar Figueres al mapa cultural del país i per posar en evidència declaracions desafortunades com ara les d'Anna Balletbò a El món de RAC 1 a propòsit de El Punt, «un diari fet a Badalona que no crea opinió».
