A la tres
No és com Turquia, no
“Se’n recorden, que el 1981 nosaltres també vam patir un intent de cop d’estat?
Sovint, i això ja s’ha transformat en un tòpic que pocs discuteixen Ebre enllà, es compara el que està passant a Catalunya amb el que passava a l’Alemanya dels anys trenta. Ras i curt: que els que demanen poder votar el primer d’octubre són uns nazis. I això ens ho diuen amb el convenciment que Espanya és una democràcia consolidada que pot donar lliçons pel món, començant als britànics, que tenen el mal costum de preguntar als seus ciutadans –no pas súbdits–, amb els resultats que tots sabem. ¿On s’és vist que un polític hagi de complir les promeses electorals? Rareses de luterans i calvinistes, ja se sap.
Aquí també caiem en el mateix error. He llegit i sentit alguns que comparen Espanya amb Turquia. Home, és veritat que algun diplomàtic anglès va dir al segle XIX que Espanya era la Turquia del sud d’Europa; comparació, per cert, que als que acusen els catalans de supremacistes sempre els ha irritat molt.
I ara els raonaré per què defenso que Espanya no és com Turquia. Suposo que aquests dies deuen haver vist imatges dels militars turcs que el juliol de l’any passat van provar de fer un cop d’estat. Vaja, si és que per vacances no han decidit apagar la televisió i oblidar-se dels webs i dels diaris. Els militars eren conduïts al tribunal en processó, havent de sentir els crits i els insults dels familiars dels civils que van morir en aquell intent.
I ara, se’n recorden, que el 1981 nosaltres també en vam patir un intent? Bé, d’intents n’hi va haver un munt, però el més sonat va ser aquell.
A Turquia, l’any passat, la gent va sortir al carrer per parar els peus als militars. Aquí, van veure que sortís gaire gent a piular? A Turquia, el govern va investigar la trama civil. Aquí, algú va investigar a fons res? Només hi van enviar una persona, a la presó. A Turquia, els militars implicats se’ls tracta a baqueta i s’enfronten a llargues penes que em sembla que compliran del tot. Aquí se’ls va tractar amb guant blanc –res de processons ni d’escarnis públics– i la pena efectiva més llarga va ser de quinze anys. Ho veuen?
